Talls

No fa gaire va ser l’Spartan Race, i ja s’ha anunciat l’Ironman com a nou motiu per a talls de trànsit. Més endavant arribarà una de les curses ciclistes internacionals acostumades i a cada vegada les no menys habituals restriccions.

Com si calguessin aquesta mena d’excepcionalitats. A l’estiu, a més de cuques, viuen totes les obres públiques, en una mena d’aplicació inversa de la màxima de Fiter i Rossell que manava parar la majoria d’activitats, començant per les judicials, “de Sant Martí de maig a Sant Martí de setembre”, per facilitar les feines de la pagesia.

Ara el “bon” temps es reserva més aviat per a la reparació o millora de les vies públiques i això ens trobem –per esmentar-ne un parell– amb els semàfors eventuals i alternatius a les avingudes de la Tosca (Escaldes) i Joan Martí (Encamp), coincidents a la General 2. Això de les interrupcions, ja ho sabem, és una loteria inversa; on el premi únic és la resignació o el consol de la millora que quedarà quan s’acabin.

Només faltava el retorn de les tempestes de les tardes estiuenques per allargar –més justificadament que de costum– els terminis de conclusió previstos per als treballs. Quan arribi la temporada alta del turisme no ens lliurarem dels embussos, però probablement serien encara pitjors si perdurés la situació actual.

Tot té un cost, i el de l’èxit dels principals sectors econòmics nacionals, mentre no es trobi la tan desitjada diversificació d’activitats (serà veritablement el cànnabis alternativa al tabac?) és la problemàtica del trànsit, derivada de l’ús massiu del vehicle privat, però sobretot de l’estretor de les valls que comprimeix l’amplada de les carreteres.

L’únic que alleuja l’aclaparament dels conductors retinguts és pensar en els resultats econòmics per a l’interès general, si s’arriba a aquesta conclusió, que no és tan fàcil quan es produeix l’aturada a ple sol, més com més llarga.

Però si a l’hivern deixarem de recordar –i queixar-nos– de les calorades per passar a lamentar el fred, si arribés a tornar tan cru com recorden els padrins, que no l’auguren els meteoròlegs, més aviat preocupats pel canvi i la probable i adversa falta de neu.

I en aquests temps en què ni les vacances estivals ens estalvien les congestions del trànsit pot ser inevitable el somriure en recordar aquell vell somni de crear un circuit urbà per a curses automobilístiques de Fórmula 1, com el de Montecarlo, posats a emular els luxes d’aquell altre Principat.

Per molt que somiar surti gratis, per molt que el nivell de vida vagi pujant i pujant en aquestes valls, sempre ens faltarà la mar i el desenclavament de les principals xarxes de comunicacions europees, tot i que gaudim d’aeroport proper i que es millorin i eixamplin les carreters, Runer avall i nord enllà.

Encara sort que els centenars de milers, fins i tot milions, de visitants forans, continuen trobant compensatoris els al·licients per a una visita, tot i les dificultats.

Aquest any, pels capricis del futbol, potser tindrem una invasió de “pericos” de Barcelona el 17 de desembre, data propícia, a més, per a compres de Nadal.