Els principis i valors defineixen el destí de les nacions

Segons un estudi de l’Institut Thomas More dedicat al pensament europeu amb seu a Brussel·les i París, del 65% al 75% dels francesos temen que el seu país estigui en declivi i veuen erosió dels seus valors en tots els terrenys, social, econòmic, polític, cultural i espiritual.

La majoria dels problemes que pateix la societat tenen una arrel comuna. Vivim a tanta velocitat que no som capaços d’adonar-nos de la vida en general i molt especialment la joventut d’avui, nascuda en l’era tecnològica, està acostumada a un excés d’estímuls i la seva capacitat de recolliment no s’ha desenvolupat.

No hi ha dubte que aquest clima tecnològic amenaça la vida espiritual. La crisi actual de la religió és una crisi relacionada directament amb aquesta vida accelerada i estem perdent cada vegada més la capacitat contemplativa, i el silenci és per a l’ànima com l’aigua per al cos. Un troba Déu quan viu arran de terra i para atenció a aquesta vida mortal.

Si existeix una crisi espiritual des del segle passat és perquè no hem posat Déu en el lloc adequat, això és, dins nosaltres i del món que ens envolta, i si la gent acudeix a tradicions orientals és perquè aquí no troba resposta a la crisi. Però quan siguem capaços de no separar l’oració del treball diari, Déu tornarà a caldejar els cors. És igual si els temples es buiden, si parem atenció ens adonarem que mai hem estat sols.

En l’esfera social, parlar de Déu és quasi tabú, i quan inevitablement hem de parlar-ne emprem qualsevol paraula relacionada més amb “les forces del Cosmos”, “l’energia positiva” o qualsevol altre fet casual, ja que en aquests casos la casualitat justifica no haver d’admetre allò sobrenatural. Alguns s’estimen més presentar-se socialment com a agnòstics abans que beats, piadosos, místics, espirituals o religiosos, quan en totes les religions del món les dues paraules més belles són Déu i amor, perquè ambdues ho defineixen tot, ho engloben tot i donen sentit a tot.

Estem vivint un entorn que tendeix al descoratjament. La crisi econòmica, els problemes socials, la credibilitat de la classe política, la inseguretat, les guer­res i les pandèmies són factors que es van acumulant fins desanimar-nos. Davant aquesta situació es fa imprescindible viure de forma equilibrada, sensata i prudent. Per això és necessari tenir un projecte de vida sota tres grans directrius: la vida familiar, la vida laboral i la vida espiritual. Si falla algun d’aquests tres suports ens trobarem inestables i si falla un altre més, caurem en el desànim i en la desgràcia.

No és possible viure sense un projecte de vida, la improvisació i l’anar fent són mals consellers. És necessari tenir una relació saludable amb un mateix. Gaudir de les coses senzilles i simples de cada dia i per sobre de tot, no hi ha res més gratificant que ajudar els altres perquè la grandesa de les persones no es mesura pels seus èxits o per la seva bellesa, sinó per la lleialtat del seu cor i la humilitat de la seva ànima.

* Javier Riestra Morales de los Rïos, Vicepresident de Cooperand amb Llatinoamèrica