La tribuna

El 'cas Negreira', el Barça i el Real Madrid

El cas té pinta de convertir-se en un maldecap per al club blaugrana

Creat:

Actualitzat:

El cas Negreira, que intueixo com una taca de difícil ablució, té la pinta de convertir-se en un maldecap per a l’FC Barcelona.

Essent necessari confrontar els arguments de la defensa davant els de l’acusació per poder arribar a una conclusió ponderada, deixaré els arguments de l’acusació a les eminències grises de la caverna, que no paren de disparar amb la seva poderosa i pudent artilleria, per defensar les raons que puguin exculpar la contractació dels serveis de l’enclític Negreira.

És evident que a l’extensa seqüència de perjudicis socials, polítics i esportius que Catalunya ha patit endèmicament com són els permanents dèficits fiscals, incompliment d’infraestructures pressupostades, control en sectors essencials com l’economia, educació, sanitat i un rosari d’injustícies que per a la seva anàlisi necessitarien centenars d’escrits com aquest, també cal afegir una llarga relació d’exabruptes soferts per l’FC Barcelona tant en el sector futbolístic com en el del bàsquet, precedents que varen portar els intel·lectuals que presideixen la nostra entitat a prendre una decisió equivocada per equilibrar les recurrents injustícies esportives a les quals el club està permanentment sotmès.

Com a més rellevants d’aquests greuges cal citar l’escandalós cas Di Stefano, paradigma de la injustícia més allavosa culminada per aquell president que basava l’excel·lència del seu humor en l’insult als catalans, i més recentment el cas Figo, resultat d’una confabulació mafiosa tramada per aquest arquetip de gàngster modern de nom Florentino pel qual el Madrid va usurpar el nostre jugador amb unes argúcies que per la seva depravació moral varen crear tal rebuig que avui estan fermament condemnades per totes les judicatures mundials.

Menció especial mereixen els crims humans soferts pel nostre club, començant per l’execució del president Sunyol l’any 1939 afusellat per les forces franquistes, o més recentment l’empresonament preventiu durant dos anys (!) del president Bartumeu abans de ser alliberat per absència de proves condemnatòries per una jutgessa de dubtosa moralitat que havia format part de la junta del Real Madrid.

Només en desgreuge d’aquests dos gravíssims casos l’FC Barcelona mereix l’absolució de qualsevol falta comesa i una consideració infinita, perquè mai cap club del món ha estat tan perseguit i injustament castigat com el nostre.

En l’àmbit esportiu podem citar centenars de fets començant per l’ignominiós cas Guruceta, paradigma de tants partits sempre resolts en prejudici nostre, lligues perdudes per gols no concedits i invalidesa de gols per pilotes que havien penetrat un metre dins la porteria, o també l’exemple de lligues de basquet guanyades pel Madrid amb la participació de jugadors amb passaport fals, com és el cas de Marcus Slaughter, sense que això hagi merescut cap investigació, o altres que no podent jugar per ser estrangers varen aconseguir una nacionalització espa­nyola ultraexprés, com va passar amb Lucky i Brandenberg, a qui es va atorgar el passaport per un decret directe del Paquito tot just baixar de l’avió.

Aquesta bateria d’ultratges i l’afirmació del president dels àrbitres, Josep Plaza, que va dir que “durante mi mandato el Barça no ganará ninguna liga”, varen propiciar la barroera contractació de Negreira, que coneixedor dels recurrents atropellaments soferts pel Barça va aprofitar la seva privilegiada situació federativa per abusar de la mediocritat intel·lectual dels nostres presidents, que víctimes d’un bandit com ell varen caure en el seu parany.

És notori que el club de la capital mai ha hagut de recórrer a la contractació d’ajuts externs per assolir els seus objectius. Benaventurats ells, que no han necessitat l’auxili dels àrbitres ni pressionar-los a l’hora de fer funcionar el xiulet.

Ells saben que els àrbitres tenen tendència a acostar-se espontàniament a l’arbre que fa més ombra d’una manera natural, igual que l’aigua clara del riu va directament al mar.

Tot això passa pel dèficit en la transició democràtica, que va fracassar en la modernització jurídica de l’estat espanyol enterbolint el bon funcionament de la llei i que també ha destenyit en l’esfera esportiva.

Com pot ser possible que amb Cruyff i Maradona el Barça només guanyés una lliga en 20 anys?

Negreira va aprofitar aquest coneixement per proposar uns informes que en teoria havien d’ajudar a combatre adequadament aquesta xacra, i la seva contractació ha motivat el tema que ens ocupa. És significatiu, no obstant això, que els fariseus del centralisme hagin presentat una denúncia i no pas una querella, que amb tota seguretat no hauria estat admesa a tràmit.

S’estan fotent de nosaltres? Ens prenen per ximples? Serà interessant veure si aquest inapropiat simulacre de procés augmentarà la llista de greuges del nostre historial.

Al moment de tancar aquesta Tribuna m’assabento que el Real Madrid ha decidit personar-se com a acusació particular en aquest cas contra el Barça. El llop pretén fer-se càrrec de la vigilància del galliner.

Baixa Manel!

*Antoni Zorzano Riera, Soci compromissari de l’FC Barcelona. Carnet número 30.958, amb 42 anys d’antiguitat

tracking