Lligant llistes electorals

Unes votacions electorals en primavera comporten el risc d’agafar el conjunt d’electors amb els humors alterats pel despuntar del bon temps. El proper 2 d’abril, quan se celebraran les eleccions al Consell General, la primavera encara no farà tot just quinze dies que haurà tret el cap als cels andorrans. A l’hora d’anar a votar, els ànims aniran apressats i el sagrat i secret dret de vot serà impel·lit, ajudat, esperonat pel sol si el dia és net o per la pluja portadora de bona saó o, per què no, per una nevada tardana. En qualsevol cas, el diumenge de les votacions tindrà un despertar energètic, ple de ganes de fer país i d’il·lusió. Perquè les eleccions són això, una bona dosi de vitamines per enfortir la societat i fer-la governable.

Mentrestant no arriba diumenge 2 d’abril, el camí cap a les eleccions estarà ple de revolts i de travessers. No és pas una línia recta que hi porti de dret i les giragonses poden arribar a marejar els més temperats temperaments dels electors però sobretot els dels candidats dels diferents partits que concorreran a les eleccions. Aquest dissabte i demà diumenge seran dos dies i dos nits de nervis i de rau-rau. Els partits seran a la recta final del tancar les llistes i això requereix de saber contenir tant els impulsos sorgits a cop calent com els silencis interminables que poden acabar en fumata blanca o en un imprecís i vaporós difuminat. Perquè passa sovint que qui es deleix per les primeres posicions, o més ben dit, qui voldria anar a la primera posició a la llista, farà mans i mànigues per aconseguir el beneplàcit del partit. “És que té molt ganxo i estira molta gent”, diran gairebé de carretilla els companys de files, amb aquella imprecisa seguretat de tenir-ho tot ben lligat. I així ho suposaran fins que un qualsevol els dirà amb tota franquesa del món: “Us equivoqueu. No veieu que és tot façana. Si va de primera o fins i tot de segona jo sentint-ho molt no us votaré.” Aleshores és quan, en aquest esprint final d’avui dissabte i demà diumenge, les trucades van i venen corroborant la mala elecció i la precipitació. I surt el: “Ja t’ho deia, no l’havíem d’haver tocat d’on és.” I aquest lloc on és tan pot ser un comú com un altre, que de tot hi ha a la vinya del Senyor. Arribats aquí, toca per part de l’observador i del cronista escriure la frase aquella de les pel·lícules, disculpadora de tal o tal altra intromissió personal: “Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.”

Amb l’alarma de: “L’ai, ai, que farem una relliscada històrica”, hi ha toc a generala de cúpula del partit i berenar a casa del líder per mirar de reconduir la situació. “Encara tenim temps de redreçar-ho. A veure, truca a tal i digues-li que vingui. O si no espera, ja ho faig jo”. “Escolta, ens hem de veure, ho hem d’acabar de lligar.” I així és com en les darreres 48 hores les maquinàries dels partits, els seus més fins i conspicus cervells faran composició de lloc i mouran fitxa. Per a alguns dels pretendents a les primeres files, la frase feta, la cantarella tan suada: “Estic a disposició del partit”, li és com un espadí que mou amb més o menys floritures, però per als qui han de decidir pot arribar a suposar un malson difícil de vèncer, una mena de parany parat al mig del senderó que no saben si podran evitar de passar sense ficar-hi la pota.

Dilluns sortirem finalment de dubtes en veure les graelles amb els noms definitius. I segons quines siguin les correlacions o les persones hi haurà qui farà veritat allò que diu: “Si hi va tal no us votaré.” I aquí l’ardor primaveral anirà a favor de la decisió presa, de la fermesa en la convicció. Si la campanya electoral, que començarà un dia abans de l’entrada de la primavera, i el dia de les eleccions, fossin en ple hivern, tal volta la cadència més reposada i casolana estovaria la posició ferrenya de qui diu plenament convençut: “Si hi va tal no us votaré”, i potser esfullaria una margarida imaginària de “sí o no”, com qui espinya amb tot els temps del món blat de moro a la vora del foc. Però en primavera i ventats els humors per la vitalitat de la natura, ningú, ni el més pusil·lànime o poruc, malmetrà el vot si veu que a l’hora d’anar a votar l’haurà d’exercir a contracor. Abans es quedarà a casa. Així que a lligar llistes electorals i a travar-les ben travades fins al darrer moment, que a vegades la precipitació, tant en terra com en mar, sol ser mala consellera.