Fallar ràpid i fallar barat

Volem iniciar aquestes notes amb algunes preguntes prèvies. Com és que WhatsApp no l’ha inventat Telefónica? I per què Instagram no l’ha creat Canon? Com és que Uber no té taxis ni Spotify emissores de ràdio? I com és que hi ha una relació directa entre les empreses més transformades digitalment i els seus alts beneficis?

Una part de les respostes als interrogants plantejats la trobarem segurament a les dues paraules de moda, la transformació digital, no tan sols un simple mantra a repetir incansablement a tort i a dret, sinó una veritable oportunitat que obliga els empresaris a reflexionar sobre la qüestió digital i sobretot a actuar.

Els experts defineixen la transformació digital com l’ús de les noves tecnologies digitals per millorar l’experiència dels clients, per optimitzar les operacions o per crear nous models de negoci. És per tant la revolució de la intel·ligència artificial, del big data, de l’internet de les coses i del Cloud, entre moltes altres tecnologies disruptives.

Però la transformació digital també vol dir jugar, fer l’aposta de qüestionar-nos si volem anar un pas per endavant de la competència o bé continuar jugant al que és segur, al que sempre s’ha fet –com diuen els dinosaures–, si volem exposar-nos obertament al que succeeix al món, si volem abraçar una nova cultura, si volem animar els treballadors a proposar idees i a portar-les a terme i si els volem premiar per això, si volem experimentar amb solucions digitals equivocades, en conclusió, si la paraula fracàs és una resposta vàlida a la nostra organització.

La transformació digital vol dir per tant prendre riscos i aprendre dels errors, vol dir compartir informació, impulsar una cultura flexible amb menys jerarquia, però també que en el balanç final hi hagi més guanyadors que perdedors, ja que si no és així la transformació digital perdrà el seu atractiu, el seu valor emergent com a eina disruptiva si no es veuen els seus resultats positius i si és, només, un encertat joc de paraules en un informe executiu en lloc d’una autèntica estratègia guanyadora.

Tots volem transformar les nostres empreses per imaginar-les de nou digitalment i aprofitar la tecnologia digital com a força disruptiva, ara bé, quan parlem de transformació digital segurament pensem inicialment en els dispositius mòbils, en la connectivitat, etcètera.

Doncs si és així anem per mal camí. Els experts diuen que és un error centrar-se més en la tecnologia que no pas en l’estratègia, ja que l’èxit digital té poc a veure només amb la compra de tecnologia, a tenir una app o a obrir el perfil del nostre negoci a Facebook. La transformació digital no és fer inversions i més inversions en tecnologia digital, a implementar la llista de les novetats tecnològiques més actuals o simplement crear el departament de tecnologia digital a la nostra organització.

La raó sembla estar en el fet que la tecnologia és la part més fàcil de la transformació digital, però el que resulta veritablement difícil és preveure el que podem fer amb ella i per tant, la clau sembla ser com transformar una empresa que utilitza tecnologia digital en una empresa digital de utilitza tecnologia, ja que digitalitzar no vol dir tenir-ho tot en format digital, sinó que tot el que tenim en format digital aporti valor a l’organització.

A més de la tecnologia, cal un líder –el Chief Digital Officer o simplement el CDO–, que ens faci veure que els líders no sempre són els directius, per tant que actuï sobre la jerarquia establerta i apliqui models de presa de decisions distribuïdes. Un líder digital que senti la urgència de la transformació digital, que comenci a pensar en l’impacte dels nous escenaris en el negoci més aviat que tard, que tingui el coratge de proposar coses noves i de desafiar els costums arrelats a l’organització.

Els dinosaures de sempre, per rebatre els líders digitals, els diran que tota la vida s’ha fet així i que fins ara a l’organització hi ha hagut una llarga història d’èxits. A més, faran una llista de les coses que mai es poden canviar, com segur que van fer els dinosaures d’organitzacions que tots tenim al cap i que ja no existeixen, de les quals ningú parla ja però que tots tenim a la memòria.

Per tant, cal introduir veus externes que injectin experiència i esperit crític, que escoltin i, sobretot, cal donar tota la veu a les persones que interactuen amb els clients de l’organització.

Portar el pensament digital al cor de l’empresa significa tenir un full de ruta, una estratègia digital que impulsi una capacitat sostinguda per adaptar-se.

Vol dir també que ens caldrà operar temporalment a dues velocitats i que no podrem esperar que totes les solucions tècniques vinguin des del departament tècnic, sinó que els treballadors segurament les baixaran des d’internet directament.

I suposarà reestructurar els equips de les nostres organitzacions per col·laborar des del començament dels projectes i com diuen els entesos, fer els canvis a les vies mentre els trens continuen circulant a tota velocitat pel seu damunt o canviar els motors de l’avió en ple vol.

I cal fer-ho aviat, molt aviat, ja que els cicles digitals són exponencials, que vol dir que quan ens hi posem de veritat tenim el perill d’estar parlant d’ahir.

Tampoc podem esperar a entendre totalment com iniciem el viatge transformador i cap a on i per on anem, sinó que cal fer ja el primer pas sense estar-ne segurs del tot.

Una altra reflexió important és que el fracàs és un resultat vàlid, així mateix i tal com sona, i és el que es coneix com fallar ràpid i fallar barat (fail fast and fail cheap).

Vol dir construir les capacitats digitals a través de l’experiència però també des de l’error, creant una organització àgil que dediqui una part del pressupost a experiments i innovacions per finançar noves i esbojarrades idees.

I els clients? La tecnologia i les noves exigències dels clients estan empenyent contínuament les organitzacions i per no fer tard, cal identificar els seus patrons i tendències, conèixer les seves preferències i les seves experiències, i per tant cal escoltar els clients per saber el que volen i si els ho podem oferir, sense oblidar que el poder transformador de les nostres organitzacions està també a les seves mans.

Les noves tecnologies digitals ens estan obligant a transformar les nostres empreses, és cert, però cal preguntar-se quin és el cost d’innovar i quin el cost de no fer-ho? Què rebrem a canvi, ens preguntarem, quin és l’impacte si ens transformem digitalment i quin és l’impacte de no fer-ho?

I finalment no podem oblidar el més important i és que el valor dels nostres negocis el tenim, ara, a les mans dels nostres clients.