La tribuna
Biosfera 2023
Certes barreges no són digeribles, almenys al meu entendre són contradictòries
Volem ser o fer tantes coses que paradoxalment un perd el nord i ja no sap destriar el gra de la palla.
M’explico o més aviat em pregunto com es pot cuinar un plat anomenat Candidatura Andorra reserva de la biosfera, on se suposa que hi figuren uns aliments dits de natura, benestar i desenvolupament sostenible, tal com es pot veure al magnífic vídeo penjat a la pàgina Andorra reserva de la biosfera, i alhora integrar uns nutrients més aviat tòxics, sorollosos i de malmesa del territori?
Segons tinc entès per ser acceptat com a reserva cal trobar aquest compromís o equilibri entre la cura del paisatge i el desenvolupament socioeconòmic.
Ja no mencionaré la poca harmonització general de les construccions del país, ni els elements arquitectònics integrats al paisatge natural per atreure turisme de massa.
Sí que tenim encara, per sort, paratges fantàstics com els que surten als vídeos promocionals del país, però entenc que per ser reserva ha de ser un conjunt territorial proporcionat, anant des de l’estatge basal fins a l’alpí. No n’hi ha prou de mostrar els llacs d’alta muntanya, en zones baixes d’aquest país també tenim camins més curts o més llargs que caldria protegir, ja que últimament s’han vist malmesos, algun en concret ha quedat net de pedres, llis amb solcs profunds i polsós.
Potser hauríem de decidir què volem, perquè estic convençuda que per donar vida a una parròquia es poden trobar altres esdeveniments més sostenibles en la línia promulgada per la Unesco.
Tot no s’hi val, certes barreges no són digeribles, almenys al meu entendre són contradictòries.
Penso que molts ciutadans i ciutadanes demanem més coherència als nostres representants polítics, un fil conductor clar, no tantes paraules boniques i somriures d’anuncis de dentífrics.
No vull ser pessimista, però diria que estem encara una mica verdets per ser reserva de la biosfera.
La biosfera és la capa del nostre planeta on s’hi desenvolupa la vida, ja sabem que certs actes la posen en perill.
Tot no s’hi val, l’última paraula la tindrà la Unesco i la nostra capacitat per fer marxa enrere i rectificar.