La tribuna

(Re)torna el jazz

És temps de celebrar el resultat de la voluntat i el desig de reviscolar el festival

Creat:

Actualitzat:

No ens enganyem: el tan proclamat esperit jazzístic d’Escaldes-Engordany no ha mort. És més, fruit de la tenacitat i la constància del departament de Cultura del comú, els esdeveniments a l’entorn del jazz han subsistit a incerteses musicals que semblaven inevitables. Programant concerts específics, mantenint la Setmana de Jazz al carrer o fins i tot amb l’intent d’engegar de nou el Festival de jazz el juliol del 2017, la flama del jazz mai no s’ha apagat del tot a la parròquia d’Escaldes-Engordany. I això, com a mínim, els atorga el dret a titular com a 38a aquesta edició del Festival de jazz que comença avui.

Ara bé, no pensem, amb nostàlgia, que retrobarem aquells festivals internacionals de jazz celebrats durant vint edicions ininterrompudes, des de l’any 1985 fins al 2004. Més enllà del tòpic “eren uns altres temps” –i ho eren, en tots els sentits–, la realitat és que aleshores no se celebraven ni una quarta part dels festivals musicals d’estiu que avui s’organitzen arreu. I el més important: no oblidem que Andorra estava dins del circuit jazzístic dels grans festivals de jazz europeus. Els promotors d’artistes americans de primeríssim nivell que feien gira a Europa eren conscients que, després de tocar als principals festivals francesos i abans de traslladar-se cap als del nord d’Espanya, era bastant probable que fessin parada a Andorra al juliol. Aquesta magnífica oportunitat, que va ser la gran pistonada per al Festival de jazz d’Escaldes-Engordany, va desaparèixer cap al 2000 i ja no s’ha recuperat mai més.

En qualsevol cas, cal fer esment a l’esforç, el juliol del 2017, de tornar a engegar el Festival de jazz. Tretze anys després de la darrera edició i amb un bon programa que comptava, entre altres, amb tres destacades figures: el pianista Chano Domínguez, el guitarrista John Scofield i la vocalista Madeleine Peyroux, es va tornar a sentir Jazz –en majúscules– a Escaldes-Engordany. Malauradament, l’escassa promoció i la dissortada anul·lació del concert de Scofield van ser dos dels factors que van frustrar la continuïtat en edicions posteriors.

Ara, però, no és temps de lamentacions, sinó de celebrar amb entusiasme el resultat de la voluntat i el desig de reviscolar la tornada del jazz amb una nova edició. Es fa amb una interessant programació, que barreja diferents aspectes i propostes dins d’un ampli ventall musical, perquè es respiri jazz durant una setmana i que tothom pugui trobar-hi el seu lloc.

Per una banda, els quatre concerts a la sala Prat del Roure. Avui serà el pianista menorquí Marco Mezquida que, en format de trio, presentarà el seu últim i recent disc, Letter to Milos. Demà ens portarà Sílvia Perez Cruz & Farsa Circus Band el seu talentós grup d’acompanyament. La gran versatilitat de la veu d’aquesta ja cèlebre cantant catalana presentarà el seu últim treball, Farsa (género imposible), un interessant viatge musical. El tercer a pujar a l’escenari serà Mario Biondi, sicilià de dilatada carrera i extraordinària veu, una de les grans del jazz europeu, que modula amb un granulat peculiar i que recorda grans veus del soul, del R&B i del jazz com Barry White, Lou Rawls o Johnny Hartman. Aquí ens presentarà el seu últim disc, Romantic. Tanca la sèrie de concerts tota una llegenda: el contrabaixista Ron Carter acompanyat del Foursight Quartet. Celebra els seus 85 anys i està duent a terme el que, possiblement, sigui el seu darrer tour. De ben segur que serà una nit màgica de jazz clàssic i una oportunitat única de veure un mite vivent del gènere.

A banda dels concerts en sala, el festival segueix apostant per l’exitosa fórmula i fil conductor d’aquests darrers anys: Jazz al carrer. Durant sis dies els concerts del vespre a la plaça Coprínceps ens oferiran una variada proposta, amb fins a vuit propostes plenes de talent i a l’abast de tots els públics.

Cal destacar finalment tres originals propostes que embolcallen el concepte de festival i li donen personalitat. La primera és Andorra Jam. Les tres primeres nits de concerts al Prat del Roure, un cop acabades les actuacions, comencen unes jam sessions amb joves i talentosos artistes, la majoria locals, al mateix vestíbul del pavelló. La segona proposta és Andorra Jazz Campus. El migdia de divendres 1 i dissabte 2 de juliol s’impartiran dues classes magistrals amb els consells musicals de jazz actual adreçades a alumnes i professors de les escoles de música i als professionals del país. I la cirereta al pastís es posa el dimecres 6 de juliol a la nit, amb l’anomenat Jazz Pícnic. Una nova posada en escena, en aquest cas a l’exterior del Prat del Roure, del celebrat concert de fa uns mesos a Ordino amb motiu del 25è aniversari dels grans Hysteriofunk amb l’ONCA, una extraordinària celebració d’agermanament musical à voir ou à revoir.

Ara només ens queda esperar el moment de tornar a veure com s’il·lumina l’icònic rètol de neó Andorra Jazz Escaldes-Engordany i desitjar-li llarga vida al Festival internacional de jazz.

tracking