Josep Girbal i Lladó i l'estudi dels fongs i bolets a Andorra

Aquest escrit va dedicat a la memòria de qui va ser un dels pioners en l’estudi de micologia a Andorra, en Josep Girbal i Lladó. Micòleg, botànic, però per damunt de tot, gran persona, apassionada i enamorada de la natura, un gran mestre i naturalista.

Gironí, fill de Bescanó, va iniciar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, on va obtenir el títol de doctor per l’estudi de la flora del Gironès. Aviat es va introduir en la micologia a través dels fongs fitoparàsits (els que causen malalties a les plantes) i posteriorment va dedicar la seva carrera a la seva gran tasca en l’estudi dels fongs com a deterioradors del patrimoni (biodeterioració).

Com a professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, va inspirar generacions d’estudiants. El seu despatx sempre estava obert a qualsevol persona. Era un espai càlid amb molts llibres, un ordre peculiar, una tassa de te (que sovint compartia) i un microscopi que ocupava un espai important i sempre estava preparat amb les mostres que anava treballant i que compartia generosament, resultant inspiradores històries de coneixement.

El fet més destacat i d’importància cabdal per a Andorra va ser la intensa relació que es va establir entre en Josep i l’antic CBD (Centre de Biodiversitat d’Andorra) de l’Institut d’Estudis Andorrans. Corria l’any 2000 quan, davant l’interès que sentia el país que conèixer el seu medi natural (i convertint-se en un país pioner a donar rellevància als fongs com una peça clau dels ecosistemes), en Josep, junt amb estudiants andorrans i en col·laboració amb altres estudiants de la UAB, va començar a treballar la check-list dels fongs d’Andorra. Una feina amplíssima a la qual en Josep es va llançar de cap. Es va iniciar llavors una fructífera relació entre Andorra, en Josep i la UAB, en la qual la llista d’espècies conegudes va passar de ser de menys d’un centenar a quasi un miler.

Però la tasca desenvolupada no es va quedar només en l’àmbit científic. Paral·lelament es van iniciar les jornades de micologia a Andorra, que s’han anat reproduint sense interrupció, bé que amb variants, des de l’any 2000. Als primers anys es realitzava una exposició de bolets que en Josep coordinava, conjuntament amb conferències i sortides de camp divulgatives. En aquelles jornades la gent podia aprendre el valor ecològic dels fongs, així com diferenciar les espècies comestibles de les tòxiques. El recordem amb el cistell carregat de bolets, quedant-se fins a la nit identificant les espècies i classificant-les a les taules de l’exposició. I després, les fileres de gent passant durant tot el cap de setmana.

Com a científic en volem destacar una qualitat no gens comuna entre els investigadors, que era la seva visió de camp, amb alguns dels seus comentaris: “mira, aquesta planta té com un creixement anormal”, “aquestes taques de les fulles semblen...” i t’apropaves i veies que sí, que en Josep tenia raó, allí hi havia una interacció biològica inesperada. O bé “mira, aquí a terra hi ha unes marques, això és algun animaló que estava buscant fongs enter­rats”, i així podíem trobar el que es coneix amb el nom de bolets hipogeus (de sota terra). I a part de la visió, també tenia aquell coneixement enciclopèdic i a la vegada la passió per conèixer i reconèixer el món que l’envoltava, aquell conjunt d’éssers vius que comparteixen el planeta amb nosaltres, dels més menuts als més grans, en el més pur estil del naturalista clàssic.

I aquest era un dels seus grans valors, el de ser un naturalista, una espècie en perill d’extinció, davant de l’especialització a què ens obliga la ciència i que ens obliga a saber només de la nostra parcel·la. On només s’és expert d’un sol grup i es desconeix tot el que fa referència a la resta dels éssers vius. Potser aquesta qualitat i la seva habilitat per transmetre aquesta passió era un dels seus principals valors, com a científic, com a professor i com a persona.

Un altre element a destacar és la seva dimensió humana i la seva intel·ligència emocional. No tenia mai un no per a qualsevol pregunta o proposta que rebia, i sempre trobava solucions per a la seva disponibilitat i generositat total o per als recursos que li donava el seu vast coneixement.

Lluny de la serietat acadèmica, sabia convertir qualsevol situació en una agradable vetllada, perquè era una persona molt propera, pel seu sentit de l’humor discret però també fi i agut, i també pel toc gastronòmic que sempre aportava (com a gran cuiner de detall que també era), quan tenia l’ocasió es posava el davantal i ens delectava amb qualsevol ingredient bàsic que elevava a excels.

Ha estat mestre de coneixement i seguirem el seu camí, però també ha estat mestre de vida, i ens ha ensenyat a apreciar i gaudir de la natura. Quin gran aprenentatge saber que pots donar sentit a tota una vida només observant una bonica flor, trobant un bolet amagat o descobrint una cuca de llum en un dia o lloc inesperat.

Moltes gràcies, Josep.

* Manel Niell, Investigador d’Andorra Recerca + Innovació