Per cada infant, un planeta habitable

El canvi climàtic i el deteriorament ambiental afecten pràcticament tots els infants del planeta. La crisi climàtica és una crisi dels drets de la infància i té efectes a la vida de tots els infants i les seves repercussions es noten tota la vida.

L’acció actual sobre el clima és insuficient: segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), d’aquí al 2030 cal reduir a la meitat les emissions de gasos d’efecte hivernacle a tot el món, i reduir-se a zero el 2050, si volem limitar l’augment de la temperatura mitjana mundial a 1,5 graus centígrads (nivell màxim per evitar conseqüències greus). Els compromisos i polítiques actuals ens indiquen que no arribarem a aquest ritme de reducció de les emissions.

Els efectes del canvi climàtic ja són visibles i empitjoraran: des del 1990 el nombre de desastres relacionats amb el clima i el temps han augmentat un 35%, la pujada del nivell del mar és ja inexorable, i s’està notant més, allà on hi ha menys emissions a reduir: els 10 països que es troben en risc climàtic més elevat produeixen el 0,5% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de tot el món.

Els infants s’enduran la pitjor part d’aquests impactes, essent més vulnerables que els adults, amb menys capacitat d’adaptació. El canvi climàtic afecta de forma desproporcionada les persones més pobres, vulnerables i marginades, agreujant les desigualtats existents i perpetuant-les de generació en generació. Patiran pèrdues en l’accés a l’aigua, i a l’habitatge, augment de les malalties com la malària, el dengue i el còlera, i es trobaran que els fenòmens meteorològics extrems destrueixen escoles i infraestructures de transport.

Els mitjans de subsistència també es veuran afectats, amb 132 milions de persones que es veuran abocades a la pobresa extrema d’aquí al 2030. Els infants que viuen en condicions de pobresa són més vulnerables davant el deteriorament ambiental: depenen dels hàbitats naturals per subsistir, els falten recursos i infraestructures per ser resilients, i poden veure’s obligats a vendre recursos fonamentals per a la seva supervivència futura. En aquestes crisis, les famílies redueixen el nombre d’aliments que consumeixen o la seva diversitat, restringeixen les despeses en educació dels infants, els envien a treballar o fan casar-se les nenes menors d’edat.

Aquesta situació presenta quatre desafiaments principals per als infants:

1. Els serveis socials no són prou resilients per fer front als efectes dels desastres ocasionats pel canvi climàtic. Falta finançament per la mitigació i adaptació al clima dels serveis de salut, la distribució d’aigua, l’educació i la protecció social.

2. No es té en compte els infants en les polítiques, els plans de recuperació i de reducció dels risc de desastres. Unicef analitza anualment aquests plans nacionals, i només un 20% mencionava els menors d’edat, i menys del 2% parlava dels drets dels infants.

3. Els infants i joves no tenen prou oportunitats per participar en les iniciatives d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. En una enquesta feta per Unicef a 60 països, un 77% dels infants opina que el canvi climàtic és un dels problemes més urgents dels joves i el 98% pensa que els governs han de prendre mesures urgents per fer-hi front.

4. Hi ha un coneixement limitat de com potenciar la sostenibilitat via els mecanismes de mercat, pensant en solucions rendibles que preservin el medi ambient, generin llocs de treball i reforcin la resiliència local. Cal veure les inversions destinades a reduir el risc de desastres com una oportunitat en lloc d’un simple cost.

Unicef té 75 anys d’experiència en la prestació i enfortiment de serveis socials i l’empoderament d’infants a més de 190 països, i està en una posició única per dur a terme programes per donar una millor vida als infants afectats pel canvi climàtic.

La nostra acció se centra a reforçar la sostenibilitat dels serveis socials per protegir els infants, incidint en el seu finançament, a dotar-los d’unes infraestructures resilients al clima, a dissenyar millors sistemes de protecció social i a millorar la qualificació dels treballadors socials.

També Unicef s’ocupa de fer que l’infant sigui l’eix central de les polítiques i estratègies ambientals, treballant amb governs per aportar coneixement especialitzat i aconseguint que el canvi climàtic sigui part dels programes educatius, com es va fer a la Llei general d’Educació a Mèxic el 2019.

Igualment, s’ocupa de donar suport als joves perquè siguin defensors del clima i del medi ambient, donant finançament a iniciatives d’innovació climàtica liderades per joves, promovent campanyes de sensibilització de riscos en comunitats, creant plataformes de participació juvenil i oferint capacitació als joves sobre el canvi climàtic.

I, per últim, promou mercats sostenibles per a infants, que siguin catalitzadors d’oferta de productes sostenibles, assequibles i aptes per a la seva finalitat. Un cas d’èxit és l’ús de la capacitat de compra i distribució d’Unicef per crear un mercat de neveres amb alimentació solar per guardar vacunes.

Tots aquests programes, per als quals us demanem el vostre suport econòmic, tenen, segons un estudi fet per l’Institut d’Estudis del Desenvolupament, una altíssima rendibilitat. Per cada euro invertit en resiliència climàtica s’obté un rendiment d’entre tres i cinquanta euros. No esperem més. No ens ho podem permetre i els infants, tampoc.

*Albert Mora, Director d’Unicef Andorra