La tribuna

Aquest any

Se’n va l’any de la pandèmia, l’any que molta gent voldrà oblidar

Creat:

Actualitzat:

Se’n va el 2020, l’any de la pandèmia, l’any que molta gent voldrà oblidar, l’any que ha patit i ha mort molta gent.

Però d’aquest any també he après moltes coses. He après que les coses més fàcils, a les quals moltes vegades quasi no donem importància, són les que realment et fan sentir viu. Vius quan abraces i pots fer un petó, vius quan comparteixes una estona amb la família i els amics, i quan pots moure’t lliurement i a qualsevol hora, pel teu poble, la teva ciutat i el tros de terra que estimes.

Aquest any he après moltes altres coses. He après a llegir els ulls de la gent. A reconèixer un somriure en la mirada; però també a veure-hi la desesperació, la por, la tristesa i el no-res.

He après que hi ha gent que pensa amb els altres i gent que sols pensa en si mateixa. Més enllà de les conviccions personals hi ha gent que no coneix el valor de la solidaritat, que no és capaç d’entendre que la seva llibertat acaba on comença la salut dels altres.

He après que, de vegades, ens perdem en debats estèrils i sense cap importància. Es pot anar pel món amb la cara tapada si es respecta els altres? He après que hi ha gent i països que diuen i altres que fan, que hi ha gent que parla i d’altra que treballa.

I sobre tot aquest horitzó i aquest patiment m’he adonat encara més que sols cal aixecar una mica la mirada i prendre consciència de l’immens sofriment de persones atrapades en camps de refugiats, en països devastat per la guerra, de pasteres deixades a la deriva... Bé voldrien ells quedar-se a casa sense sortir. Gent per a la qual la pandèmia és un problema menor; països on la gent gran no es mort perquè no n’hi ha.

L’any se’n va trist, però ens deixa també una lliçó per no oblidar. No som res, diminutes partícules de pols perdudes en un racó de un univers tot sovint inexplicable.

Aquest any he après a respirar l’aire i a agrair cada pas. He retrobat el plaer del tacte i he gaudit els moments en què puc donar la mà.

La fragilitat de la vida ha agitat l’any i ens llançà a un nou 2021 que arriba amb moltes incògnites.

Quedaran en el record aquells que se’n van anar sense poder dir adeu, i la vida ens portarà vacunes, noves alegries i d’altres tristeses.

Ser conscient de la vida és el millor regal. Bon any!

tracking