Polítics que posen dianes

Vivim en un moment de la història en què hi ha polítics que no toleren la crítica ni el debat d’arguments. Si poses en dubte la qualitat de la seva feina o la veracitat de les seves informacions no contrastables, consideren que estàs fent una campanya d’odi contra la seva persona. I no només això: si dius el que penses, et posen una diana, per assegurar-se que la pròxima vegada t’ho pensis dues o tres vegades abans de parlar. Una manera ben poc democràtica de coaccionar la llibertat d’expressió i que ha esdevingut comuna a les nostres latituds amb l’arribada del populisme trumpista. Justament, els que practiquen aquesta política de decidir sobre què pots escriure i parlar són els que branden la bandera de la llibertat contra l’opressió. N’hi ha per riure: el món al revés. I el pitjor de tot, si parles en contra seva, diuen que no ets neutral. És clar, ells només entenen la neutralitat quan hi vas a favor, quan acceptes que la Terra és plana i que les vacunes maten. Quan sotmets l’opinió al coneixement i els rebats, aleshores et converteixen en el dolent de la pel·lícula i no dubten a posar-te al focus. S’obliden que estan cobrant un sou públic, que paguem entre tots, i que només per això qualsevol càrrec o representant polític al Consell General ha de sotmetre’s a la fiscalització de la ciutadania. Si volen un sou sense preguntes, que comprin uns quants pots de Nescafè, a veure si hi ha sort. I si em volen posar una diana, recordaré la batalla d’Stirling a la pel·lícula Braveheart: els anglesos disparaven amb fletxes i els escocesos els ensenyaven el cul. Ja els dic que cada dia em sento més escocès!