Raül Refree, productor
Raül Refree: “El silenci és una eina fonamental quan creo”
Sempre a la recerca d’una connexió que potenciï la creativitat, ha treballat amb artistes de renom com Rosalia. Amb Aida Tarrío, veu de les Tanxugueiras, forma el grup Gala i Ovidio, que podrem sentir dissabte a les 20.30 h al Complex sociocultural d’Encamp.
Raül Refree
Què connecta dos artistes tan singulars com vostès?
Fa cinc anys em van convidar a investigar la música tradicional gallega. Volia conèixer projectes emergents i em van presentar l’Aida. Veu talentosa. De seguida vam voler col·laborar.
El nom. Una declaració d’intencions?
Un homenatge a Rosalía de Castro, que va tenir dos fills, Gala i Ovidio. Al·ludeix a dues identitats connectades, com les nostres, i encaixa amb un projecte que volem que creixi al nostre ritme i perduri.
El punt de partida és la música tradicional?
Sempre dic que l’Aida és com si portés les senyores grans de la tradició gallega a la seva veu. Tenia la sensació que la tradició ja la teníem. Podíem tensar la corda i explorar altres camps!
Crida l’atenció que el primer EP faci al·lusió al final.
Però no és trist! Els finals són necessaris per crear coses noves. D’alguna manera és el que ens va passar. No trobàvem el moment adequat per col·laborar. Vam haver de tancar portes i obrir-ne de noves per fer-ho.
Cal silenci per crear?
El silenci incomoda. Només s’entén com a moviment l’activitat o el so. Però necessitem el buit, la contemplació. El silenci és eina fonamental en les meves creacions.
Arribem al segon EP, dues cares de la mateixa moneda?
Ajuntant els noms dels dos EP surt: Un final i Que parece un principio. Per a mi es tracta del resum d’un procés. El primer EP són els finals que serveixen de trampolí a un segon EP on hi ha una veu pròpia, molt centrada en el present.
Se centraven en la pèrdua.
I ara en la necessitat d’estimar. Com dèiem, dues cares de la mateixa moneda.
Intento imaginar-los tots dos treballant. Què veig?
Acostumem a seure al voltant del piano i anar construint una música, una lletra.
Funciona?
Ens entenem molt bé tot i tenir velocitats diferents. Jo tinc verborrea d’idees i ella és bona passant-ho pel sedàs!
Ha dit algun cop que la intuïció és la guia.
És fonamental en qualsevol disciplina, fins i tot a la vida! Una veu interna que potser et contradiu. L’has de saber entendre, cultivar-la i confiar-hi. És la que m’ha dut fins aquí.
Què busca en els artistes, personalitat o perfecció?
L’emoció en l’art no resideix en la tècnica. Molts canten bé, però el que toca i emociona són maneres úniques. Afinacions especials, petits errors en la interpretació. No busco la imperfecció, sinó veus irrepetibles.