Llonguets o engrunes?

Tibo d’un vell adagi castellà: Pan para hoy y hambre para mañana. (Llonguets per avui, engrunes per demà)... Ara diré per què m’ha vingut al cap. Mai no crec que el model bipartidista ianqui sigui el més adient. Governant en Trump, encara menys. Extrapolant-lo als verals de la majoria de països de la UE, potser és el menys dolent. Veig prou difícil establir una anàlisi ajustada, però, del garbuix despendolat que palesa tant l’esquerra com la dreta a Espanya. Ja s’ho faran amb els seus conflictes! Ni uns ni altres poden generar confiança. El seu cau intern és pitjor que un gerro de terrissa esquinçat. Tots es barallen i es foten els plats pel cap. En aquesta conjuntura, apel·lo a l’adagi citat al primer paràgraf del meu article. Quin desgavell! En aquest punt, penso en la figura de l’assagista Nuccio Ordine. Professor de literatura italiana mort el juny del 2023. N’exalço la figura –com a referent– de les grans figures del Renaixement envers el perfil de bona part de la trepa de personatges de nivell baix que s’han encabit a les poltrones polítiques. Ací pot tenir més sentit que mai un dels seus best-sellers: un llibre titulat La utilitat de l’inútil. La proclama populista provinent de tot aquest cau em fa més por que una pedregada. Menys bla, bla, bla! Xerrameca barata molt allunyada de la filosofia amb criteri! Menos rollo y más manteca al bollo! Els vull veure més hores clavant colzes al despatx que no pas desfilant per platós audiovisuals. Veuria amb bons ulls que –si més no en algun gran tema d’estat– es posessin d’acord alguna vegada. El poble faria per agrair-ho. No cal que suggerim apartats concrets. Ells ja m’entenen... Justament per això, començava el meu escrit amb l’adagi referit.