Prínceps defensors

Aquesta setmana ens han visitat els homes de negre. Jeff Danforth, cap de la missió del Fons Monetari Internacional (FMI) en la seva exposició de conclusions, abans de tocar pirandó d’Andorra, es va declarar a favor de la liberalització pràcticament completa del mercat de l’habitatge. L’ens ha identificat el problema de l’habitatge com un dels reptes a mitjà termini –no es podia saber–, juntament amb les pensions –tampoc–, recomanant “deixar que el mercat funcioni per si sol”. Ja! Ja! Ja! Teòricament, l’FMI és una agència de l’ONU creada el desembre de 1945 que es descriu a si mateixa com “una organització de 190 països que treballen per a promoure la cooperació monetària global, assegurar l’estabilitat financera, promoure l’ocupació i el creixement econòmic sostenible, i reduir la pobresa”. Així doncs, una part destacada de la seva activitat ha estat intervenir en països amb dificultats econòmiques. En els darrers cinquanta anys desenes de països han tingut, millor dit han patit, aquest mena d’“ajuts” basats en polítiques d’austeritat, a saber: reducció de despesa pública en sanitat, educació, etc., privatitzacions, liberalització del mercat i reformes fiscals. Els resultats, són públics i notoris: deute nacional i ruïna social. I si no que ho preguntin a Grècia, Portugal, Argentina, o Corea del Sud, per citar-ne alguns. Sense mascaretes ni embuts, l’FMI és una eina al servei de poder econòmic global. De la neutralitat de l’organisme d’ajuda financera, ja no en queda res de res i encara menys se’l pot considerar un de nos prínceps defensors.