Divendres 13

El divendres 13 de març de 2020 és una data infausta en la nostra memòria col·lectiva. És el dia en què van començar les restriccions de forma severa per culpa de la covid-19, que en aquell moment ja havia arribat a casa nostra i es transmetia en silenci entre la població. Tot el que va venir a partir d’aleshores (confinament, infeccions, morts, vacunació...) és part de la història recent del país, i cadascú té els seus records personals de com va viure la pandèmia. Avui, la distància ens permet mirar-nos les coses d’una altra manera i fer valoracions en fred. Partint de la base que ningú volia viure en absolut una situació com aquella, en termes generals a Andorra en vam sortir força airosos. La gestió de la pandèmia va ser, per les dimensions del país i la realitat del Principat, diferent de la de l’entorn. I possiblement les nostres debilitats van acabar sent les nostres fortaleses. Ser un país petit va permetre fer un control molt més eficaç de la transmissió del virus a través de cribratges massius, gestionar millor la desescalada, aconseguir la ventilació mecànica necessària per als ingressats o oferir les ajudes necessàries. Fins i tot vam ser dels que primer ens vam poder vacunar, i per sort amb les millors vacunes del moment. És inevitable pensar en tota la gent que es va quedar pel camí, però és innegable que la predisposició de la majoria de ciutadans d’Andorra i la gestió política i sanitària que es va fer de la pandèmia va evitar mals majors. Llàstima de certs discursos allunyats de la ciència... Sigui com sigui, podem estar orgullosos de com vam tirar endavant després d’aquell divendres 13.