Van Gogh

Si encara no hi han anat, si us plau trobin el moment per visitar-la. No és una exposició qualsevol d’aquelles de quadre i rètol explicatiu, o com a molt de pantalla quadrada i botonets. És molt més que tot això, és segurament el que molts ja han definit com el futur dels espais expositius i dels museus, tan preocupats en la seva evolució. És virtualitat i immersió, una manera d’apropar-nos i conèixer amb molta més profunditat la creació artística i la vida –convulsa– de qui fou una gran figura de la pintura: Vincent van Gogh. Espai, abstracció, interacció... i al final, sense adonar-te’n, ja estàs dins del món Van Gogh passejant-te pels camps de gira-sols, estirat al llit de la seva cambra, assegut en aquella humil cadira o viatjant en aquell tren fumejant mentre admires el paisatge de capvespre ple de camps llaurats, mentre penses quin mal li devia fer quan veus l’autoretrat amb el cap embenat després de tallar-se l’orella. És l’art alat amb la tecnologia on les parets formen part de l’obra i et veus envoltat per la projecció de vídeo en una sensació de continuïtat en tota la sala en la qual et veus immers. L’oportunitat de veure i sentir a casa nostra les emocions a les quals et transporta un espai d’aquestes característiques, sense necessitat d’haver-te de desplaçar a les grans ciutats del nostre entorn, és poc més que un privilegi. Tenen temps, fins al 6 d’abril al Prat del Roure. Estic convençut que encara que no els agradi l’art o visitar museus, quedaran agradablement admirats per l’experiència. I potser, fins i tot, quan viatgin repeteixen en futures edicions d’altres espais immersius.