Jazz ‘At all times’

Ja tenim ací la 45a edició de Festival de jazz de Terrassa. Del 6 al 24 de març. Un bon repte que ens situa al panorama internacional de la música. Juntament amb les human tower, l’hoquei herba i el conjunt de la Seu d’Ègara, em fa créixer molt el sentit de pertinença a la vila que em va veure néixer. És un luxe poder presumir de terrassenquisme partint d’aquests quatre elements amb tant de pes. Quan ensumem, la primavera, a banda de les orenetes, espero ansiosament el jazz. Música màgica, relaxant, intimista i ferma. Ens convida a sortir, respirar aire, compartir encontre amb amics, revivint vells temps. És un estil importat de New Orleans, on nasqué als inicis del segle passat. Combina ritmes afroamericans amb instruments ben ianquis: pianos, trompetes, clarinets, guitarres baixes, platerets, trombons, contrabaixos, tubes i saxos. Ací, recordo una frase mítica de Federico García Lorca: “Les úniques coses que els EUA han donat al món són els gratacels, el jazz i els còctels.” Els concerts, films, ballades de swing, exposicions, conferències i les rutes gastronòmiques fan un pack genial. El festival estén els tentacles fora de la vila. Abraça actes als termes de Viladecavalls, Matadepera i Vacarisses. Convé inundar les xarxes socials amb la publicitat de l’esdeveniment. Terrassa ha d’ésser, aquests dies, la capital mundial del jazz. La simbiosi de música i primavera ens hi convida. Com cada any, ressaltaré les velles glòries que mantenen aquesta flama ben viva. Gent com Valentí Grau, Josep-Maria Farràs, Adrià Font... i algun altre il·luminat: tots ells han de dur escrit, en lletres d’or, llur nom als annals històrics de la ciutat. Resten pocs dies per a l’inici. Disposem-nos-hi adientment.