Orgullosament desinformat

No hi ha setmana que no rebi un whatsapp benintencionat avisant-me que l’aplicació aviat serà de pagament. I cada setmana l’esborro. Com no passa una setmana sense que m’arribi un missatge avisant-me que el Ministeri de Salut ens posarà una cinquena dosi de vacuna de la covid i que cliqui –per favor– per comprovar les dades, o que cliqui per recuperar un paquet –que no recordava haver encomanat i que està varat com les balenes– o qualsevol altra història que coincideix amb qualsevol de les altres amb què he de clicar per verificar les dades. Aquests ja no són benintencionats, i també els esborro. I així, dia sí i dia també, sospiro –amb aquella desídia que només atorga l’avorriment i la consternació– en veure els comentaris que interpel·len enfurismats unes notícies de les quals només s’han llegit –i per sobre– el titular. I llisco el ditet davant la verborrea diarreica d’aquells que confonen joc bonic amb possessió de pilota. Estenent com una catifa dades i dades que ningú no es mira però que els deu semblar que donen sensació de control del relat. I així anem fent. Uns negant les competències de la constitució però no els seus rèdits, altres abdicant del més elemental sentit del ridícul. Donant per fet que la gent s’ho empassa tot. I mira, si més no genera dubte, que amb això ja n’hi ha prou. Al capdavall, com no ha de ser certa tota aquesta morralla si diu el que jo penso? El pitjor és que possiblement tenen raó. Perquè cada dia fan més mandra. I, tanmateix, cada cop és més urgent aquella alquímica coalició de sentit comú, memòria històrica i, posats a demanar, de vergonya.