Ni més, ni menys

Aquesta setmana el candidat a la presidència del FCB Joan Laporta ha estat a Andorra, inaugurant la seva delegació electoral per a la recollida de signatures. Entre les declaracions que va donar, va esgrimir la possibilitat que el primer equip del FCB femení fes un stage de pretemporada al país. El Dd’A es va fer ressò d’aquestes paraules dedicant una peça al tema (“Un revulsiu per al futbol femení”, 26/02/26). És ben sabut que una de les coses que cal evitar tant en mitjans com a les xarxes, ara que opinar és gratuït i anònim, és alimentar els trols. De personatges àvids de generar polèmica n’han existit sempre, però mai havien tingut les facilitats, i sobretot la immediatesa, actuals. En aquest cas els comentaris tampoc defraudaven: “Esperant ser rescatades pels homes i voler ser com ells” (Fidel). O aquest altre: “Els homes i les dones no som iguals, som complementaris, i és bo que sigui així, és un fet natural i que no havia posat mai cap problema a ningú fins que va entrar aquesta ideologia feminista que viu de la crispació” (Soc Sincer). Jo també ho vull ser i per això li dic que des del prisma d’una societat masclista que ha considerat la dona com un element de segona categoria, des de la costella creadora, fins ara –dins ironia– vostè té raó. Que la ideologia feminista viu de la crispació –fora ironia– és fals. Informi’s i veurà que elles volen ser tractades en igualtat de condicions, lleu però fonamental matís. I Fidel, ni volen que les rescatem ni ser com nosaltres, no es confongui. Només volen ser dones. Ni més, ni menys!