Les padrines del bus

Poc es devien imaginar les padrines d’Ordino que una setmana després de la seva actuació al Carnaval interparroquial arribaria el tan desitjat anunci de la modificació a les línies de bus. L’humor, la sàtira i la ridiculització d’allò que es denuncia és la norma del període carnestoltenc i a fe de déu que les padrines d’Ordino en van saber treure suc. Que una cosa no ha estat conseqüència de l’altra, ja ho sabem, com també que segur que hi ha hagut les reunions necessàries perquè s’acabés produint el canvi de parer en un govern que sempre s’havia mostrat molt segur en la decisió presa de les noves línies de bus. Però no es podrà negar que la seva lluita (en termes conceptuals, ja m’entenen) sostinguda en el temps i el suport rebut a la parròquia ha estat la gasolina que ha alimentat el motor per fer possible la marxa enrere. Ningú sabia ben bé què tenia a veure que el fet que l’L6 hagués d’arribar tres pobles més Riberamunt havia de provocar perdre el trajecte que passava pel centre, entre altres llocs, la parada a l’hospital. A canvi, s’introduïa una nova línia, la 7, que sí que faria l’antic recorregut per la vall central; però, ai las!, només seria possible agafar-lo des de la Massana. Afortunadament, la secretaria d’Estat s’ha avingut a les reclamacions, fins i tot amb un canvi de discurs i, sobretot, un canvi en el to que no té res a veure amb les grandiloqüents declaracions anteriors. Ha estat un periple que potser no hauria calgut si s’hagués escoltat des d’un primer moment la gent afectada.