No era per a tant

A Encamp s’ha fet el que es fa per Carnaval: sàtira. Però enguany la cosa ha escalat com si s’hagués declarat l’estat d’excepció. L’escena polèmica: un Rei Carnestoltes amb una bandera d’Israel al cap (i, segons imatges, una estrella de David al rostre) i un esquetx en què es disparava simbòlicament per representar la guerra a Gaza. El resultat: malestar de part de la comunitat jueva, ressò fora del país i una tempesta que ha obligat a comunicats, explicacions i fins i tot gestions diplomàtiques. La comissió de festes ha dit que no era un atac al poble jueu, sinó una caricatura política del primer ministre Benjamin Netanyahu. El cap de Govern, Xavier Espot, també ha demanat tancar la polèmica: admet que la posada en escena podia generar confusió, però nega cap antisemitisme i avala l’aclariment. I aquí és on ens hauríem de posar adults: es pot entendre el malestar quan es barregen símbols identitaris amb un conflicte brutal, però també és cert que Carnaval no és un seminari d’Afers Exteriors. A més, durant la mateixa representació es va verbalitzar l’aclariment, però a internet el matís no viralitza: viralitza el fotograma. I així acabem: teatre popular i geopolítica de saló. Mentrestant, els problemes de veritat –habitatge, salaris, trànsit– no arriben a cap ambaixada. Ens escandalitza un ninot, però ens acostumem massa ràpid a tot el que és permanent. I si cada broma acaba en tribunal moral, el Rei Carnestoltes acabarà demanant permís a Protocol abans de sortir al balcó.