Pell fina

Sense voler ofendre a ningú (i no és ironia) tiraré pel dret. No soc un amant dels carnavals i disfressar-me mai ha estat entre les meves aspiracions festives; de jove era més de festes majors. Això no impedeix que, per citar-ne un parell, trobi entranyables i divertits els arlequins canillencs. O que m’agrada que tradicions com el ball de l’Ossa tinguin reconeixement internacional. Ara bé, una cosa és que no els gaudeixi i l’altra és l’enrenou que ha protagonitzat l’Associació Cultural Israelita d’Andorra (ACIV) fent d’una carnavalada, una ofensa al poble jueu. Carnaval és, per definició existencial, transgressió. La polèmica generada per la imatge de la penjada, execució i judici del carnestoltes d’Encamp és absolutament gratuïta i del tot buscada. Aquesta ens ha tocat de prop però no deixa de ser una més dels milers d’imatges i vídeos descontextualitzats, que giren el món a major glòria del xarxisme. Un univers, aquest, que ha esdevingut el paradís de la radicalitat extrema; on la reflexió ha desaparegut perquè clicar és un gest automàtic pel qual no cal tenir cervell. Encesa la metxa, l’argumentari esgrimit donaria per un volum enciclopèdic. La imatge denunciava el genocidi de tot un poble, per això crida l’atenció que des de l’ACIV és digues que “si la intenció era fer crítica política sobre la situació a Palestina, s’hauria pogut personalitzar en la figura de Benjamin Netanyahu”. Disculpin! Si una religió no es pot confondre amb un govern (punt del tot raonable), algú hauria de fer arribar al president de l’estat d’Israel el missatge que pari d’exterminar éssers humans en nom d’un Déu que no és exclusivament seu.