La vida és fugissera

Memento homine quia pulvis est et in pulverem reverteris”: una dita llatina amb què, als cristians, se’ns recorda l’inici de la Quaresma. Som pols i en pols acabarem. No hem d’oblidar que el regal de la vida té un final. Si més no, un cop l’any, ens cal fer una pausa. Aturar el rellotge, en un món accelerat. No és bo córrer amb el brogit d’un entorn convuls, sense pensar en reptes personals vitals. La Quaresma és una quarantena que ens prepara per a Pasqua. Passada la disbauxa del Carnaval, ens cal concassar l’essència de l’existència. Polsinar qualsevol resquitx de falsa felicitat. El temps és fugisser com un borrall. A pols hem de fer per esberlar tot allò que ens tenalla i aferra al no res d’un món buit. Ni en palla ni pols no ens podem deixar seduir pel rerefons d’esquemes romans que incitaven al “mengem i beguem, que demà morirem”. La buidor no comporta ni un polsim ni un corquim de mínima vàlua. Per contra, la societat actual es deixa guiar per proclames de lliure albir. Imposar-nos lleis absurdes i marcades pel carrall d’un odi incoherent fa palesa la carbonissa de polítics populistes. Hem de llevar aquest aire d’ofec. Tal vegada, però, ens ho hem autoguanyat, atorgant les regnes del país a gent que no sap on té la mà dreta. Fins al punt de legalitzar l’aniquilament d’éssers vius i perseguint judicialment qui es carrega l’ou d’una àliga. Àdhuc aprovant la transsexualitat amb arguments de desori. Em vull desempolsegar d’aquesta trepa de xerrameques. No m’han de veure --ni de lluny-- abatut o fet brou anímicament. Que no m’esbraonin! El contrapunt adient al sentit anàrquic i caòtic que desprèn el Carnaval passa pel missatge quaresmal. Sent o no creient, cal que esperoni els humans envers la recerca d’un món millor: més just, viu i farcit dels valors que vàrem heretar dels nostres ancestres.