Rècord

Les grans cites esportives, i per grans vull dir JJOO, en cada edició deixen per a la història imatges espectaculars que il·lustren fites impossibles. Majoritàriament en positiu però també, malauradament, en negatiu. Els JJOO d’hivern de Milà-Cortina ja n’han deixat unes quantes en ambdós pressupòsits, i les negatives són de les que fan mal només de veure-les. Com ha declarat Lindsey Vonn i n’ha patit també les conseqüències Cande Moreno, l’esquí és un esport perillós, un esport de risc. I si parlem de les proves de velocitat, aquest es multiplica exponencialment. Amb això no menystinc altres disciplines com poden ser l’skeleton (més velocitat) o el Freeride (directament bogeria), del que enguany aquest últim ha disputat la 1a Copa del Món FIS a Ordino-Arcalís; deixant imatges esglaiadores. Per cert, una de caràcter ben diferent ha estat la protagonitzada pel Comitè Olímpic Internacional (COI), que desqualificant l’atleta ucraïnès de skeleton Vladyslav Heraskevych per no renunciar a portar un casc amb fotografies d’atletes assassinats per Rússia en la guerra al seu país, ha quedat “retratat”. Pretendre que esport, JJOO en el cas que cito, i política no es barregin és d’una ingenuïtat infantil. Dit això i sense sortir de l’àmbit olímpic, hi ha una fita que se supera a cada edició: la velocitat amb què s’esgoten els preservatius a les viles olímpiques. És un rècord transversal que no fa distinció entre hivern o estiu, que ha esdevingut un fix d’aquests esdeveniments. Més d’hora que tard, ens haurem de plantejar parlar menys de l’eròtica del poder i més de la de l’esport; deixant de banda les imatges, és clar!