Jennifer Aniston

Hi ha descobriments científics que no deixen de ser curiosos. La famosa neurona Jennifer Aniston, trobada pel doctor Quiroga, és un d’aquests casos. Una sola neurona que respon al rostre d’una actriu pot semblar una extravagància, però en realitat ens revela com funcionem: no recordem el món, en fem esquemes. El cervell, diuen els experts, filtra, simplifica i oblida per poder pensar. L’oblit no és un defecte, és l’essència del nostre mecanisme d’intel·ligència.

Aquesta capacitat d’abstraure és el que ens distancia radicalment dels animals. Nosaltres, en canvi, vivim en un relat continu, teixit amb la memòria i el llenguatge. I és aquí on rau la diferència decisiva: el llenguatge és la nostra gran tecnologia cognitiva.

Però aquesta habilitat té una cara B. Les falses memòries, les interpretacions errònies, les incomprensions. La nostra memòria no és exacta i de vegades no ho recordem bé. Per això dues persones poden tenir records diferents d’un mateix fet. Som éssers que recordem poc però interpretem molt, i potser per això ens equivoquem amb tanta facilitat. Sense error no hi hauria aprenentatge, recorda Quiroga, i sense oblit no hi hauria comprensió. De vegades es tracta de saber què oblidar i què immortalitzar.