Les tres etapes

El darrer llibre de Tony Blair, Sobre el liderazgo: Lecciones del siglo XXI (Profit editorial) en la seva versió en castellà, explica a partir de la seva experiència com organitzar un govern i gestionar-lo. Recordem que Blair va ser primer ministre del Regne Unit durant deu anys (1997-2007) i el gran referent de la Tercera Via promoguda pel sociòleg Anthonny Giddens, una proposta política basada en un sistema econòmic d’economia mixta i amb el centrisme, o reformisme, com a ideologia. No entro al detall de la proposta, només recordaré que va ser qualificada per molts filòsofs i pensadors del moment –entre ells Tony Judt– com la gran traïció a la socialdemocràcia dissolent-la en el neoliberalisme. Per cert, alguns polítics andorrans de principi del 2000, i encara avui en actiu, s’hi van emmirallar. Però aquest és un altre tema. Deia que en aquest llibre Blair explica com els polítics quan accedeixen al poder passen per tres etapes. La primera, escolten, es deixen aconsellar i miren com interpretar el seu paper. La segona, deixen d’escoltar, consideren que ja en saben més que ningú, són els amos. La tercera, la de la maduresa, en què tornen a escoltar conscients que l’experiència no els dona la raó en tot. Aquesta tercera, en la majoria dels casos, o no s’hi arriba o acaba produint-se un cop ja han deixat d’estar en el poder. Segur que tots tenim al cap dirigents de casa nostra i posaríem noms a cadascuna de les etapes. N’hi ha que se salten la primera i van directament a la segona, entrant com un elefant en una cristalleria creient-se amos, sense deixar-se aconsellar i posseïdors de la veritat absoluta. Encara no ho saben, però els acaba passant factura.