Només Gaza?

Fa uns quants mesos, els mitjans de comunicació obrien telenotícies i portades amb la guerra a Gaza. No era per a menys: a la Franja s’hi estava vivint un procés d’anihilació de la població civil desarmada per part d’un dels exèrcits més potents del món. El resultat han estat milers de morts, la majoria víctimes innocents. Tanmateix, avui em costa trobar informació de la situació que es viu a Síria i a l’Iran, casos amb un paral·lelisme important amb el cas de Gaza per les conseqüències: milers de morts. En el cas sirià, el flamant president, Ahmed al-Sharaa (terrorista gihadista), ha iniciat en les darreres setmanes una ofensiva contra els kurds del nord del país. Les milícies kurdes han lluitat contra l’opressió de règims com el d’Al-Assad o el califat islàmic, i han estat perseguides per tothom, començant per Turquia. Amb la imatge simbòlica de les seves milicianes sense vel, s’han enfrontat sempre al gihadisme islamista, com el que defensa Hamàs a la Franja de Gaza. A l’Iran, d’altra banda, el poder suprem dels aiatol·làs no tolera cap protesta. Les que van començar fa unes quantes setmanes demanant un canvi de règim a favor de la democratització i la fi de la dictadura de la xaria han acabat tràgicament amb milers de morts i de presos, molts dels quals condemnats al patíbul. Em sorprèn que tot això a penes obri telenotícies i també em sorprèn la hipocresia que tenim de condemnar Israel quan clarament ho mereix, però passar de puntetes (o pràcticament no parlar) sobre els governs islamistes que practiquen mètodes similars amb implicacions idèntiques. Per què no podem dir sempre les coses pel seu nom?