Entorns

L’accés dels menors a les xarxes socials és una tendència internacional. Austràlia va ser el primer país a prohibir-les per als menors de 16 anys, establint un precedent que ha inspirat altres governs. França ha anat fins i tot més enllà. El seu projecte de llei, aprovat a l’Assemblea Nacional, preveu vetar les xarxes socials als menors de 15 anys i reforçar la prohibició de telèfons mòbils als instituts a partir del pròxim curs escolar. El debat francès es fonamenta en informes sanitaris que alerten dels riscos: comparació constant, exposició a continguts violents o sexualitats, alteracions del son i ciberassetjament.

En aquest context, Espanya se suma ara al moviment, anunciant la prohibició d’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys i exigint sistemes de verificació d’edat efectius. Andorra no hauria de ser excepció i ha d’entrar en la partida seguint l’exemple dels països que legislen per protegir els menors de continguts poc adequats.

Els motius són clars i compartits: la necessitat d’aturar l’impacte d’un entorn digital que, com han assenyalat múltiples estudis i organismes sanitaris, afecta la salut mental, alimenta la pressió social i exposa els més joves a continguts destructius. Les mesures legislatives, però, no són l’única peça del trencaclosques. Per avançar de manera efectiva, s’ha de fer un treball 360 que impliqui famílies, educadors i polítics. Només així podrem garantir que la infància estigui realment protegida en un món digital que ha de ser net, enriquidor.