Depredadors

Pendent de llegir completament L’hora dels depredadors, de Giuliano da Empoli (Edicions 62 en la seva versió en català). Les ressenyes, les crítiques i les entrevistes a l’autor fan del llibre una lectura suggerent. És evident que no puc donar-ne de moment la meva plena opinió, vist que encara m’haig de submergir del tot en les seves pàgines, però sí que tan sols la temàtica sobre la qual gira el text de Da Empoli qualsevol persona mínimament interessada per les dinàmiques de poder en la política global se sentirà atret per tenir-lo entre les mans. Després, agradarà o no. En tot cas el que ens planteja l’assagista italià és com determinats líders polítics han trobat en la revolució digital la manera de prosperar, una nova manera d’exercir el poder autocràtic sense haver de donar explicacions a ningú o simplement sense acceptar ni debats ni matisos. En aquesta esfera hi situa polítics com Trump, Bolsonaro o Milei –a la llista estaria bé no oblidar-nos d’altres líders europeus, malgrat que l’autor tingui una ferma esperança en l’Europa del futur– que tenen en l’entorn digital –xarxes socials, intel·ligència artificial...– el camp per adobar les seves tesis. A més, troben la complicitat dels magnats tecnològics més preocupats per formar part del sistema que no pas de mantenir determinada visió del món. El moment en el qual vivim, en un món que gira i es transforma cap a pràctiques que són reconeixibles en el passat, però que en l’actualitat porten nous vestits, lectures com la de Da Empoli espero que ens puguin servir per identificar bé què està passant i què hi podem fer, és a dir, com recuperar el control. Per a mi aquest darrer és el gran interrogant. A veure si el trobo quan acabi la lectura.