Prohibit menjar

Estem a un pas d’haver d’alimentar-nos només amb aigua. O amb aigua i unes pastilles amb nutrients, vitamines i el que convingui, però del que entenem com a menjar tradicional, ni parlar-ne. No sé si a vostès els han aparegut, però a les xarxes hi ha gurus de tota mena i l’àmbit de la nutrició no n’és cap excepció. El problema és que entre ells no es posen d’acord i, és clar, un acaba topant amb contradiccions, moltes contradiccions. Uns diuen que l’avena és bona perquè té una absorció lenta i, per tant, et permet aguantar més estona sense passar gana. Els altres diuen que l’avena és per alimentar i engreixar els porcs i que, per tant, l’hem de deixar immediatament si no volem acabar rodons com un tocino abans de la matança. I qui diu l’avena diu la carn vermella, per a uns altament beneficiosa i per a altres font de tots els problemes. Ja ni em plantejo posar sobre la taula el tema de la llet... I algú dirà que, per informar-se, millor les vies més científiques, i jo diré que d’acord, però que això de la nutrició cada dia em sembla menys científic i més arbitrari. I és que les mateixes institucions, com l’OMS, ens deien fa quatre dies que els ous, pocs i repartits durant la setmana, i ara resulta que en podem menjar un cada dia que no passa absolutament res. Vivim en el món de la postveritat alimentària i, en conseqüència, acabem sentint-nos culpables per menjar el que sigui, la qual cosa és d’allò més absurda, perquè necessitem menjar per viure. Al final, com en tantes altres coses de la vida, un s’acaba adonant que aplicar el sentit comú és el més important, fins i tot a l’hora de planificar la dieta.