Avortament, sí o no

Sorprenen les darreres declaracions de l’excopríncep episcopal sobre el tema de la despenalització de l’avortament. Afirma ara que la llei es pot aprovar amb la signatura d’un sol Copríncep i que no passa res. Diu que és possible trobar una sortida per a alguns serrells que té el tema... Al meu entendre, passa la pilota al nou Copríncep i es renta les mans. Quan anteriorment s’hi havia negat rotundament, afirmant que dimitiria. Fins i tot el papa Francesc va amenaçar de fer-lo dimitir si Andorra legalitzava l’avortament. Val a dir que el nou Papa tanca la porta a aquesta despenalització. Mentrestant, des del nostre Govern ens diuen que no es tirarà endavant de manera unilateral la despenalització de l’avortament. Quan es va comprometre davant l’ONU a despenalitzar-lo aquesta legislatura. No entenc res... Despenalització, sí o no? Que cadascú opini el que li sembli o cregui convenient, però penso que almenys en els tres supòsits: violació, malformació del fetus o risc per a la salut de la mare, s’hauria d’aprovar ja. Encara que també es podria parlar de legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs. Sobretot quan onze membres de les Nacions Unides ho han recomanat així. Cadascú és molt lliure de pensar el que millor li sembli, però penso que aquest tema s’ha de resoldre ja. Avortament, sí o no. I si s’ha d’aprovar una llei amb una sola signatura, tampoc hauria de passar res en absolut. Penso que ja ha succeït en alguna ocasió... El que no em sembla gaire normal és que l’avortament a Andorra sigui il·legal i existeixi un servei integral d’atenció a la dona.