Candeles per la Candelera

La Candelera catalana és una marmota als EUA. La tradició d’aquesta bestiola diu que, quan l’animal veu la pròpia ombra, resten sis setmanes d’hivern. No essent així, ensumem la primavera. La tradició fou exportada (a Pennsilvània) per uns alemanys, en encetar el segle XVIII. Sort que, ací, no ens hem deixat plegar per l’ínfula absolutista d’en Donald Trump! Es deixa engalipar molta gent, però, en prioritzar Santa Claus per Nadal i Reis. Halloween per Tots Sants. Mantenint l’absurd del Black Friday. El cap del club de la marmota fixa la fi –o no– de l’hivern. Ho fa quan Phil clou el període d’hibernació. Ens fixa si es pot treure el vestit de bany de l’armari. Entre nosaltres, prevalen nous adagis: “Si la candelera riu, l’hivern és viu. Si plora, és fora. Però tant, si plora com si no, per la Candelera l’hivern és fora.” Som en un hivern cru. Amb els pantans plens, som al seu equador. És moment, doncs, per tibar del parer dels pagesos, que encerten bé la travessa climàtica. Citaré un nou element tradicional català: la festa de l’ametller florit. El segon diumenge de febrer se celebra la figura de Joan Maragall, autor del poema. Des que, l’any 1924, un grup de fans seus en plantés un vora la seva tomba, es festeja ara: “A mig aire de la serra , veig un ametller florit. Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit. Ets la pau que s’anuncia entre sol, núvols i vents. No ets encara el millor temps, però en tens tota l’alegria.” Genial! Seguint amb tradicions, afegeixo altres refranys: “Ahir, febrer. Avui, Candelera i Sant Blai, darrere / Candelera clara, fa fred encara / Si no s’apaga la vela per la Candelera, bona pollera.” Mantinguem tradició, sentit religiós i esperit vital, ajudant-nos-hi la Candelera!