Neu

Aquest hivern està nevant, vatua l’olla! Pels titulars que ha generat, els efectes i algunes incidències, sembla talment com si la neu hagués estat un element aliè a Andorra, el país dels Pirineus. La memòria és curta i la nostra paciència davant les situacions adverses limitada, tirant a inexistent. No és cap la intenció d’un servidor de fer apologia de temps passats, que mai van ser millors. Sortosament, les hemeroteques existeixen encara que només sigui per ressituar les coses al seu lloc, com en aquest cas, la neu. Un no tan llunyà 8 de desembre de 1990, Andorra va col·lapsar per una nevada. Les carreteres curulles de cotxes van contribuir a generar el “caos” perfecte davant la impossibilitat de netejar la xarxa viària. El col·lapse va deixar vehicles i ocupants tirats, literalment, a la carretera. I doncs? Un gabinet de crisi i la gent ajudant arreu en tot el que podia. Qui ho va viure recorda que es van habilitar tota mena d’espais –públics i privats– perquè els turistes poguessin reconfortar-se, menjar i dormir. Sí, dormir –molts en domicilis privats que els veïns oferien– perquè fins a l’endemà no es va poder evacuar tothom que havia vingut a passar el dia. Aquella nevada, com la del passat dia 20, estava meteorològicament pronosticada. Salvant totes les diferències que suposen els trenta-sis (36) anys entre ambdós esdeveniments, el canvi més notable ha estat la percepció que mitjans, autoritats i ciutadania ha mostrat en aquesta. Feia anys que la neu –dissortadament– brillava per la seva absència; i quan ha caigut contundentment un té la sensació que, per a alguns, ha caigut per esguerrar-los el negoci!