L’aigua als restaurants

M’agradaria que a l’entrar en un restaurant del país em portessin una gerra d’aigua de l’aixeta. Aquesta també era la intenció del legislador quan es va tirar endavant la Llei d’economia circular al país ja fa uns quants anys, però el cert és que això, per regla general, no s’està complint enlloc. De fet, diria que mai m’he trobat cap restaurant en què això passi i, en alguns, quan he demanat explícitament aigua de l’aixeta, m’han portat igualment aigua embotellada i me l’han cobrat al final de l’àpat. No sé si aquesta és la llei que més s’incompleix al nostre país, però com a mínim estic segur que és amb la que es fa la vista més grossa quant a l’obligació del compliment. Comprovant les dades, l’estiu del 2023 es van fer 118 inspeccions i en un centenar de casos es va detectar que la llei s’incomplia. Estic pràcticament segur que tres anys després, qualsevol inspecció de característiques similars donaria el mateix resultat, o encara pitjor. I realment és una llàstima, perquè penso que la iniciativa és molt bona i justa, i més si tenim en compte la qualitat de la nostra aigua corrent, que la majoria d’habitants del país consumim sempre. I ja no parlem d’una qüestió de qualitat de l’aigua, també de reducció dels envasos i, al cap i a la fi, de la nostra petjada ecològica en aquest planeta. Quin sentit té que en un restaurant del país es cuini amb aigua local o s’empri per al cafè i, en canvi, per beure te’n portin una de Galícia o de ves a saber on? Ni que visquéssim al mig del desert... És evident que es tracta d’una qüestió d’interès econòmic, però fins on jo sé, el compliment de la llei hauria d’estar per sobre de tot, no?