La pòlissa amb el Barrot

Ahir vaig rebre un missatge per WhastApp del meu amic Joan Barrot. Però no era d’ell, sinó de la seva família, que em feia saber la mala notícia que ens va deixar de manera sobtada divendres passat. Era un missatge molt maco a totes les persones que el Joan tenia a l’agenda i que els fills van donar per suposat que eren importants per al seu pare. La vida ens havia allunyat bastant els darrers anys, especialment des de la mort de l’Àngels i de la seva jubilació, que el va portar permanentment a Palafrugell. No va ser polític, ni esportista, més aviat la vida li va donar cops però mai va perdre el seu optimisme innat, que li feia donar ànims sempre que et veia una mica deprimit. No vam tenir una relació molt íntima, diguem-ne d’una amistat de dinar junts a les nostres cases o fer activitats plegats, però sempre el tenia present perquè feia tot i més per ajudar. Tant, que a banda de confiar en ell com a agent d’assegurances, xerràvem sobre la vida i els nostres problemes personals. Mai tenia un no per a ningú. I tinc la total certesa que tot i no figurar a l’elit de la societat andorrana –com jo–, avui són molts els que tenen un record per ell i que comparteixen les meves paraules. No tenia clients perquè forjava amb ells una amistat permanent, i sovint aconsellava en contra dels seus interessos per l’honestedat desbordada. Havia patit les de Caín quan el van deixar sense el seu negoci i es va haver de reconvertir en agent d’assegurances per tirar endavant, mai sense perdre el somriure i donant ànims a persones que estaven en millors condicions que ell. Se’n va un amic però tenim signada una pòlissa sense caducitat que fa que el seu record estigui sempre present.