Experiment democràtic

“L’objectiu és que abans que finalitzi el primer trimestre del 2026 es preveu el retorn a la ciutadania del resultat obtingut en la recollida de les propostes de futur per a Andorra”. Començo amb una citació extreta del comunicat que penja del web del Govern perquè és la clau de tot el procés participatiu que anomenen “Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia”. O sigui, que malgrat els esforços, la mobilització i la predisposició de les persones que formen part de l’Assemblea Ciutadana (nom oficial, no li he posat jo), tota la moguda per fer aquest experiment democràtic només tindrà un acusament de recepció (retorn públic, en diuen) del Govern, Consell General i comuns quan se’ls adreci el document amb les conclusions a les quals haurà arribat el grup de ciutadans. No fos cas que les nostres institucions haguessin d’adquirir massa compromisos provinents de la ciutadania, acostumats a manar com estan sense fer-nos gaire cas. I aleshores, des de la meva ignorància, em pregunto: de què carai servirà tot plegat? No hi ha cap mena de dubte que aquest procés tindria un major impacte si les seves conclusions fossin vinculants i les institucions les traduïssin en mesures concretes. Sense voler menystenir el treball de ningú, i encara menys el dels ciutadans que hi participen, no serveix de res que analitzem qüestions de transcendència a través de la deliberació ciutadana si després no tenen una traducció institucional. Com que encara no sabem quin “retorn públic” faran els nostres mandataris, per respecte als ciutadans que hi treballen estaria bé que no esdevingués únicament una operació de màrqueting.