Dret internacional?

L’assalt dels Estats Units a Veneçuela, amb la consegüent captura del president Maduro, ha fet córrer rius de tinta i, sobretot, ha posat al centre de la qüestió el dret internacional. Dir que Maduro no era un president elegit amb totes les garanties democràtiques necessàries no és contradictori amb afirmar, tal com no s’estan d’amagar, que els Estats Units volien el petroli veneçolà. I al mateix temps, cap de les dues coses contradiu que aquesta intervenció armada, seguint els principis del dret internacional, vulnera clarament els dictàmens de les Nacions Unides. Tot plegat ha fet del president Donald Trump el dolent de la pel·lícula en aquesta història (ja els puc dir, sense fer espòiler, que efectivament l’és). Però jo sempre em pregunto, i què passa, amb la resta de dolents que se salten el dret internacional? La resolució 690 del 29 d’abril del 1991 de les Nacions Unides (ep, aprovada per unanimitat!) deia que el futur del Sàhara Occidental l’havien de decidir els sahrauís. Contra aquesta resolució, diversos països van fer-hi un pas decidit en contra a partir del 2020, reconeixent la sobirania marroquina i tallant la possibilitat de qualsevol referèndum. Quins són els països que van decidir petar-se a la lleugera la decisió de l’Assemblea de les Nacions Unides? Doncs l’Espanya de Pedro Sánchez, per exemple, o la França d’Emmanuel Macron, entre d’altres. I és clar, un no pot estar de preguntar-se si en això de saltar-se el dret internacional hi ha una jerarquia de dolents, o si, pel simple fet de saltar-se’l, cal posar tothom a la mateixa categoria. Com deia aquell, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra...