Res de nou

Davant les veus d’indignació i rebuig que el segrest de Nicolás Maduro ha generat arreu, és important mirar una mica més enllà del rostre de Trump per adonar-se, oh sorpresa!, que des del segle passat els EUA han intervingut en més de cinquanta ocasions en països d’Amèrica Llatina amb l’objectiu de protegir –paraula que val per encabir tota mena d’accions i mesures– els seus interessos econòmics i estratègics. La llista d’ingerències inclou invasions militars, cops d’estat, suport a dictadures i pressions diplomàtiques. Aproximadament la meitat de les intervencions van ser directes, mentre que la resta es van dur a terme de manera indirecta o encoberta (El Orden Mundial). Des del principi i fins ara, la tortura, els segrests i desaparicions, els assassinats i el xantatge, continuen sent les eines que acompanyen la retòrica imperialista de l’oncle Sam. Als (veneçolans i no veneçolans) que s’alegren de la intervenció que ha propiciat la caiguda d’aquest sàtrapa dictador, la festa els durarà poc. La cosa, deixant de banda els factors ideològics i geopolítics –haberlos, haylos– va de petroli; és a dir, de diners; és a dir, de poder. El món no para de girar i els EUA, malgrat les aparences, ja no són el puto amo. La intervenció a Veneçuela busca acaparar les seves reserves de petroli –les més grans del món, de lluny– tornant a l’edat d’or de l’extractivisme salvatge de mitjan s. XX; a major glòria de les grans fortunes del petroli nord-americà, sòcies, aliades i patrocinadores de l’amic Donald. Res de nou; drets, democràcia, sobirania, Groenlàndia i altres galindaines són... collonades?