Imperialistes

La intervenció a Veneçuela obre un debat incòmode sobre els límits de la sobirania i la fragilitat del dret internacional. Quan un país decideix, unilateralment i per interessos propis, exercir una política que frega la colonització, s’instal·la una sensació d’inseguretat global. El precedent és perillós: si la força substitueix el consens i les normes, qualsevol nació pot convertir-se en objectiu. És cert que el govern de Nicolás Maduro havia esdevingut autoritari, allunyat de tota legitimitat democràtica i corrupte. La repressió sistemàtica, la vulneració de drets humans i la destrucció institucional feien necessari el seu derrocament. Però fins a quin punt la comunitat internacional pot tolerar que la geopolítica es disfressi d’alliberament? Ara, el tauler geopolític és molt inestable, amb incerteses que s’estenen a altres països que poden ser possibles objectius. Colòmbia, Cuba, Groenlàndia o el Canadà, per diferents motius, es troben al punt de mira de l’administració Trump. L’unilateralisme imperialista basat en l’ús de la força posa en una situació molt inestable la resta de països, més febles en l’àmbit armamentístic. A més, dona ales colonialistes a altres superpotències que es poden veure legitimades a fer al mateix, com Rússia o la Xina. Una situació que trontolla i que ho desestabilitza tot.