Que tornin les osses

El 27 de desembre, dia de Sant Joan Evangelista, vaig anar amb la família i amics a gaudir del retorn de l’Ossa de Caselles, que reapareixia després de més de 70 anys desapareguda. Finalitzada la missa a Sant Joan de Caselles, oficiada per mossèn Ramon, els amics de L’Animal Teatre van recrear una de les tradicions més ancestrals de casa nostra, que, recordem, era present a tort i a dret pels pobles del país, en dies i celebracions diferents. Hem d’agrair a L’Animal T que, d’una manera o altra, s’hagi especialitzat en la representació de relats que formen part de la cultura d’arrel popular. Omplen un buit provocat per una societat, l’actual, desarrelada i amb poc compromís associatiu, que va fer entrar en crisi en un moment determinat de la nostra història recent la comunitat i l’organització col·lectiva. A poc a poc anem remuntant i la sociabilitat cultural organitzada –concepte que manllevo de Josep Santesmases– es va fent lloc, malgrat que li falta molt recorregut per obtenir el reconeixement públic, tant social com polític. El que va passar el 27 de desembre a l’exterior de Sant Joan de Caselles va ser una gran passa per enfortir la nostra identitat i memòria, i ens fa repensar herències i llegat. Hem d’aspirar a més, pel que som, pel que representem i que, el que aquest any ha estat una representació molt ben teatralitzada, no hauria de fer-nos oblidar el fonament, la base, el que dona sentit a la cultura popular: la gent del poble organitzada a través del teixit associatiu. A ningú li ha de fer recança que una de les tradicions més ancestrals de casa nostra torni pels pobles i carrers del país. Sens dubte, que tornin les osses ens enforteix com a comunitat.