La política corromp?

Quan sento a parlar de casos de corrupció en l’exercici d’un càrrec públic, sempre em pregunto si la causa del problema és que la persona era corrupta d’entrada o bé si ha estat la política, el poder, allò que l’ha corromput. Runer avall, els casos de corrupció estan a l’ordre del dia i afecten la majoria de partits polítics. És cert que possiblement hi ha alguns partits que han portat aquestes pràctiques fins a l’excel·lència, però el cert és que cap organització pot dir que no té pomes podrides en el seu cistell. Per tant, això ja descarta que la corrupció sigui filla d’una ideologia. Llavors, o bé assumim que delinqüents en potència troben en la política l’espai per exercir la seva mala praxi, o que persones honestes, un cop assentades al poder, perden el món de vista i veuen només la possibilitat de lucrar-se aprofitant la seva posició. Ja els avanço que no tinc una resposta clara per a la pregunta que motiva aquesta columna, però m’inclino a pensar que, majoritàriament, en els casos de corrupció, és el fet de tocar poder el que trastoca a la gent. D’aquí, al meu entendre, que sigui tan important limitar en el temps l’exercici d’un càrrec i, sobretot, que els polítics siguin eventuals en aquesta tasca, i no persones que s’hagin professionalitzat en l’exercici de la política com a únic mitjà per viure. El gran problema de la corrupció, tanmateix, és que uns quants taquen indefectiblement quelcom lloable com és voler servir la cosa pública, que és una gran responsabilitat i que la majoria fan a fi de bé. I és que encara que la política pugui corrompre, la grandíssima majoria, per sort, no cauen en aquest mal.