Novetats

No vull començar l’any ajuntant mots amb temes negatius. La frase ja valdria com a bon propòsit per ídem –o sigui, començar l’any fent un propòsit en positiu–. Quan he obert el teclat aquest era l’objectiu. Tenia temps, estava motivat, dies en família, celebracions entranyables, però… Sempre hi ha un però persistent. La realitat és tossuda i difícil d’esquivar, sigui amb elegància, sigui barroerament. Que l’any s’inicia net i que està per escriure és mentida, per dir-ho suaument. En tot cas és un suma i segueix que, donat el tremp de l’època, pinta fosc –en positiu, eh, que no vull amargar el dia a ningú–. No fa falta posar exemples. O potser sí? Recupero els discursos –sempre en positiu, que no s’oblidi– del nostre cap i dels presidents dels països veïns i em costa empassar-me tant d’optimisme que per molt assajat que hagi estat, sona impostat. Sé que no tenen cap altre remei, sé que no s’hi val posar-se transcendent de cop al bot, i que mostrin el que hi ha darrere els seus parlaments. No cal dir que els critiquen pel que diuen –obviant les lloances dels “palmeros” a sou– però si sortissin exposant la crua i dura realitat –ep, sempre en positiu– també rebrien crítiques perquè: no és el moment adequat per a un exercici d’honestedat d’aquesta mena. Vinga ja, home!, que són festes; que tothom està content; que no n’hi ha per a tant. Fins i tot crec, agosarat que és un, que alguna veu de l’oposició –en abstracte– els ho recriminaria. L’esperit –positiu, no em cansaré de repetir-ho– amb què he obert aquestes ratlles continua present i desitjo, sincerament, que aquest any sigui millor que el passat; bo i continuar sense novetats al front.