Parole

En molts temes, i el llenguatge no n’és una excepció, les paraules més utilitzades durant l’any anterior no són casuals: responen a inquietuds socials, tecnològiques i culturals. Termes com polarització, crisi climàtica o sostenibilitat han dominat titulars i tertúlies

Convé destacar les paraules elegides per institucions i per votació popular. En espanyol, la RAE va triar arancel com a paraula de l’any, destacant la seva presència al debat econòmic global sobre tarifes d’importació imposades especialment per les polítiques dels EUA. Entre les candidates figuren també hi havia apagón, boicot, dron i tierras raras.

En català, la paraula més votada per l’IEC i la UPF va ser vespreig, superant termes com neurodivergent, entre altres conceptes com crisi climàtica i queer.

Paral·lelament, per l’anglès, l’Oxford Dictionary va escollir rage bait per designar publicacions que provoquen ira per generar interacció i trànsit.

Aquestes eleccions ens mostren com el llenguatge captura l’escalada de la polarització, l’era digital i la crisi ambiental. Les paraules no són neutres. Quan diem “arancel” parlem de tensions comercials; “vespreig” evoca noves formes d’oci local; i “rage bait” denuncia l’erosió de la qualitat informativa i emocional de l’espai digital. L’elecció de mots com aquests evidencia com la cultura, la tecnologia i la política es filtren de ple en la nostra manera de parlar. I, sobretot, revela que el llenguatge és una eina viva que es renova constantment: un termòmetre social.