Innocents

Avui, dia dels Sants Innocents en aquestes latituds nostres, es penjava una llufa a l’esquena d’altri com a símbol d’agosarament transgressor. És una de les dates significades de l’hivern, època en què el desordre –contraposició necessària a l’ordre– era permès i fins i tot celebrat. Tradicionalment, aquest període s’obria amb els Nicolaus, nòrdics certament, i arribava al seu zenit amb els Carnavals, moment de màxima disbauxa abans que la Santa Església catòlica imposés l’ordre quaresmal. Antany hom imaginava que durant aquesta època el món podia funcionar a l’inrevés, entenent aquesta inversió com un capgirament simbòlic dels rols socials, de les jerarquies i de les normes establertes. Amb el pas del temps, però, aquestes tradicions s’han anat desdibuixant i ja no són patrimoni d’uns dies concrets sinó que formen part del nostre dia a dia. La transgressió ha perdut el seu caràcter ritual i excepcional, i es confon amb una equivocada normalitat permanent. En aquest context els Sants Innocents –els infants que Herodes va fer matar a la Roma imperial, una altra de les fonts de la festivitat d’avui– han quedat simbòlicament soterrats pels milers d’infants víctimes de la violència humana al llarg del temps. Guerres en tota època i continent; explotació laboral exercida amb tota la seva cruesa; i violència sexual que encabeix des del tràfic i la venda de persones, fins als abusos més quotidians. Per tot plegat, no és equivocar-se massa dir que la celebració és avui, però la innocentada dura tres-cents seixanta-cinc dies.