Nadal no, ego sí

El missatge que Donald Trump va adreçar a la nació dimecres passat, amb motiu de les festes de Nadal, va ser de tot menys nadalenc. El to i l’actitud van confirmar fins a quin punt el president és incapaç –o no té cap voluntat– de separar un acte institucional d’un míting polític encobert. Allò que tradicionalment hauria de ser un discurs de concòrdia i reflexió col·lectiva es va convertir, un cop més, en un exercici d’autopromoció i confrontació partidista. Trump va utilitzar un format solemne, reservat a moments excepcionals, per exagerar els suposats èxits del seu primer any de mandat i carregar contra administracions anteriors. Analistes diversos (El País o CNN, entre d’altres) van coincidir a assenyalar la distorsió sistemàtica de dades sobre inflació, ocupació i cost de la vida; afirmacions que no se sostenen per enlloc, davant les xifres oficials ni amb l’experiència quotidiana de milions dels seus conciutadans. Més enllà de la manca de rigor, el discurs va ser un model de què entén el POTUS per poder: una concepció patrimonialista en què la realitat només existeix si serveix el seu relat. Trump, a més d’obviar qualsevol autocrítica, va convertir Nadal en una eina de propaganda buidant-lo de contingut simbòlic i cívic. En lloc d’oferir consol o esperança en un país socialment i econòmicament tensat, tirant pel dret, va escollir la divisió, l’autocomplaença i el ressentiment (polític). Tampoc és cap sorpresa, tractant-se d’un narcisista de manual, incapaç d’altra cosa que no sigui alimentar el seu ego, a qualsevol preu