Nou sistema

Aquesta vegada ha arribat més aviat del que acostuma a passar. Potser per això no ha substanciat excessiu debat i ha quedat mort en un parell de dies en espera que es produeixi el veritable debat al Consell General. Em refereixo a la proposta de Concòrdia de reforma sobre el nostre sistema electoral obrint les llistes electorals per la circumscripció parroquial dels comicis generals convertint-les en candidatures unipersonals. Ja dic d’entrada que la música em sona bé, més d’una vegada m’he mostrat partidari de trobar un sistema mixt que, per una banda, permeti als ciutadans poder fer una elecció directa de les persones que creiem més ben capacitades per governar-nos i, per l’altra banda, per evitar caure en una tecnocràcia, que el resultat de les eleccions també representi una determinada ideologia amb què nosaltres creguem com a millor sistema per regir la comunitat i doni així estabilitat a la governança. És la quadratura del cercle, segur, però sabem que l’actual sistema no fa justícia a la representació política de la societat andorrana i potser la proposta de Concòrdia és un bon primer pas per acostar-nos a una proporcionalitat més justa. Però tota proposta acaba tenint algun punt feble que portada a la pràctica acaba pervertint-la. Segur que els partits polítics la trobarien per desvirtuar el bonisme de la proposta, com per exemple el fet que puguin donar suport a un màxim de dos candidats parroquials, fet que podria reproduir l’esquema actual. La diferència és que amb el nou sistema proposat la llibertat d’escollir dos candidats del mateix color polític recauria en l’elector i no en una llista tancada. Valdria la pena intentar-ho.