Viure de cursets

Els números es fan ràpidament. Si tens un centenar de persones que et paguen 100 euros per un curset, ja t’has tret 10.000 euros. Si la xifra d’alumnes o el preu es duplica o es triplica, també ho fan els ingressos. És fàcil d’entendre, doncs, que vendre “formació” (diguem-ho molt entre cometes, si us plau) sigui un negoci molt lucratiu per a aquests youtubers, pseudoinversors i pseudoexperts en màrqueting digital. Ells venen un tren de vida de suposat luxe: cotxes cars, pisos a les torres (amb o sense terrassa il·legal) i parella amb abús de cirurgies innecessàries. I, és clar, hi ha qui veu això i també ho vol per a ell, i pensa que fent aquesta “formació” (mantenim per favor les moltes cometes) també s’acabarà fent ric. Però, és clar, les coses no funcionen així, bàsicament perquè el que ells venen és fals: no viuen de les seves genials inversions ni de ser els únics venedors del món capaços de col·locar un producte, viuen bàsicament del que hom els paga per intentar ser com ells. Vaja, un cercle viciós de primer ordre, perquè per voler ser com ells, alguns els estan pagant justament un tren de vida al qual mai no podran accedir. A no ser, és clar, que es posin a fer de professors en línia i comencin a vendre fum a cent euros el curset i aconsegueixin captar per començar cent il·lusos que es pensen que els diners cauen del cel o es multipliquen miraculosament com els pans i els peixos. Algú realment creu que la gent que té la fórmula de l’èxit la malvèn en un curset? La fórmula de la Coca-Cola és el secret més ben guardat perquè en gran manera és la fórmula de l’èxit, patentada el 1893 i no venuda per quatre rals.