No interessa

Un fet que no està generant l’atenció que mereix és la intensificació dels moviments socials als Estats Units, arran del retorn de Trump a la Casa Blanca. Cert que els canals, mitjans, xarxes i usuaris estan, estem, massa ocupats seguint les desbarrades que la seva deriva autoritària generarà en qualsevol moment, lloc i situació. Si el monopoli amb què està jugant fos el clàssic de Parker Brothers Inc.-Hasbro, no estaríem parlant-ne. Ai las, Donald Trump no en tenia prou amb el tauler de cartó. Solució: tornar a seure a la cadira del despatx oval. El preu no li importava gairebé gens, tot es pot comprar. Amb el que no comptava és que els seus súbdits –que és com veu la ciutadania– malgrat riure-li les gràcies, no totes, clar, comença a estar-ne fins a la pebrotera. Les protestes massives, sota lemes com “No Kings”, han mobilitzat desenes de milers de persones, de Nova York a Alaska, per advertir contra ordres considerades il·legals (assassinats indiscriminats al Carib, amb el pretext de lluitar contra els narcos veneçolans) i contra l’erosió de la democràcia al país. Organitzacions civils, col·lectius de drets humans, veterans militars i ciutadans comuns han posat de manifest que no estan disposats a viure sota un règim autoritari. Defensen la Constitució, la separació de poders i que no se segueixi l’obediència cega davant ordres que vulnerin drets fonamentals. Amb tots els seus defectes, els Estats Units són un estat de dret. Però no interessa que es digui gaire alt, no fos cas que l’exemple quallés en altres latituds, posant en dubte l’autoritarisme que tant ha costat d’implementar.