Resistència a la ruqueria

He de confessar que em quedo atònit cada vegada que veig cua de gent esperant en alguns establiments del país regentats per persones que s’han fet famoses a través de les xarxes socials. No ho sé, però no m’acaba de cabre al cap que hi hagi persones disposades a perdre temps i diners de la seva vida per anar a demanar una crep entre insults o un cafè i un croissant a preu de casa de barrets. No diré que això és la nova Andorra, perquè en el fons és el nou món del segle XXI, per bé que a casa nostra és cert que l’acumulació d’aquest nombre de personatges per metre quadrat fa que aquesta realitat sigui més visible i contrastable. La resposta fàcil, per a alguns, és que els critiquem per enveja perquè la vida els va bé. I no és pas això, simplement és incomprensió total respecte a un fenomen que no podem entendre de cap de les maneres, i que va molt més enllà d’elitismes culturals o d’interessos intel·lectuals. Segurament tots tenim un interès en alguna cosa que per a una tercera persona pot ser del tot incomprensible, és clar. Però darrerament, un té la sensació que hi ha una fascinació creixent per la banalitat i la ignorància, una atracció cap a models socials basats en la falsedat d’algoritmes i polzes amunt. Hom dirà que això ha passat sempre, però crec que avui la gran diferència és que aquesta gent va amb nosaltres al mòbil tot el dia, mentre que abans desapareixien quan apagaves la televisió o tancaves la premsa groga. Afortunadament, podem no ser part, de tot això. Podem no menjar la crep o no pagar el triple per un mal cafè només per qui el serveix. Tenim la possibilitat de ser l’última resistència enfront de la ruqueria.