Front comú

Anem a remolc dels fets consumats fruit d’una determinada manera de fer política. Ara els comuns fan front comú -pretesament- per evitar que l’urbanisme, cita textual, “se’ns n’acabi anant de les mans” (Altaveu 02/12/25). Va tòpic: Quin urbanisme i de quines mans? A mitjan 2010 els comuns feien trobades per tal de posar-se d’acord per delimitar les competències de la llei d’ídem. El nivell d’uns -els comuns- i altre -el govern- al respecte és part intrínseca de l’actual panorama del país. Qui es vulgui perdre en batalletes, encerts, pífies, rancúnies i altres diatribes de bar, té tot el dret a fer-ho. Ni aquestes línies, ni les converses nivell cunyat de barra i cigaló arreglaran res. El joc amb cartes majoritàriament marcades, tot sigui dit, es va repartir fa molts anys. Les cares han anat canviant, però els objectius s’han assolit inexorablement. La fal·làcia capitalista del creixement il·limitat, en un entorn limitat, com és aquest nostre petit país -i per extensió el planeta- és un suïcidi a l’engròs. No tinc inconvenient a repetir-me: anem tard. A la sala d’exposicions de Govern, al Parc Central, es pot veure “Pioners 1884-1954”. Una mostra que celebra els primers cinquanta anys de l’Arxiu Nacional amb un recull de l’obra dels pioners de la fotografia al país. Una panoràmica en b/n de la vall central de Joan Alsina sintetitza perfectament que una imatge val més que mil paraules. Malauradament, l’emoció que hom pugui sentir amb aquesta i la resta de les imatges que s’exposen només són un record del que vàrem ser. La nostàlgia no esborra el present, ni esclareix el futur.